Foto: EL PERIÒDIC

El rei Joan Carles, que penso que es troba en un bon moment de forma física i moral després d'haver travessat un sot important, està adquirint un renovat protagonisme, precisament quan la situació política passa per un moment de preocupant atonia. No es tracta només de la utilització –per fi– d'Internet, a través del web de la Casa del Rei, per difondre un missatge molt mesurat del cap de l'Estat, que penso que alguns han volgut mal interpretar, és, també, que el Monarca està apareixent amb freqüència creixent en actes públics, reunions i entrevistes en què fa alguns mesos preferia no deixar-se veure.

Que dimarts el Rei vagi a Barcelona, ?per, aprofitant l'entrega d'uns premis periodístics, fotografiar-se al costat d'Artur Mas –i, se suposa, tenir l'oportunitat de parlar amb ell una bona estona– em sembla, per exemple, una dada rellevant. Sobretot quan, aquest dijous passat, el president de la Generalitat va mantenir una trobada amb Rajoy a la Moncloa, una reunió que des d'ambdues parts es va qualificar com «d'indubtable importància», i que va acabar com ja es coneix.

He de dir que em sembla un encert aquest creixent paper protagonista del Rei en els esdeveniments del país: des de la seva presència, acompanyat de la Reina, al domicili de Santiago Carrillo –al cap i a la fi Joan Carles és ara l'únic supervivent de la transició que exerceix un paper important en la vida política actual–, fins a la seva irrupció en totes les portades amb motiu de l'obertura de l'any judicial. Em dirà vostè que això ho fa tots els anys, i tindrà vostè raó, però el cert és que alguns rumors anaven apartant cada vegada el Monarca de la vida pública i dels actes protocol·laris, gairebé com si fos el llarg adéu per a una abdicació, i em consta que hi ha hagut una reacció en contra en àmbits de la Zarzuela.

Jo mateix no m'he decantat mai per la idea d'una abdicació lenta i progressiva a favor de la figura del Príncep Felip, el futur Felip VI. Però, en aquests moments de sotsobre i de nacional-pessimisme, quan comencen a faltar algunes de les figures que ens entroncaven amb la Història, em sembla que Joan Carles, que certament ha perdut una mica de la seva intangibilitat gràcies a alguns errors, segueix sent un referent i mantenint molt del seu prestigi, més, en tot cas, que una classe política que, ho canten les enquestes, no té ressò en la ciutadania. El cap de l'Estat té, així, de retre un penúltim servei als espanyols en moments de risc de disgregació territorial i de manca de consciència d'Estat entre els ciutadans. Crec, en definitiva, que els nous responsables de la marxa de la Zarzuela encerten en la nova dinàmica. Perquè d'això es tractava: d'imprimir una nova dinàmica a aquesta Casa, que segueix sent clau, potser la clau.

Per a més informació consulti l'edició en paper.