Les dues educadores, a l'Espai de Joves de la capital Foto: ÀLEX LARA

EDUCADORES. Imparteixen a la Llacuna un taller per ensenyar els joves a redactar un currículum i gestionar una entrevista de feina.

–¿Com més llarg, millor, el currículum?

–Nooo. Ha de ser breu i clar, concís i atractiu. L'objectiu és que qui el llegeixi, et truqui per entrevistar-te.

–¿L'inflo un pelet, amb els idiomes?

–T'acabaran enganxant. Millor destaca les teves habilitats per diferenciar-te dels altres candidats.

–¿Què no hi pot faltar mai de la vida, en un currículum?

–¡Les dades personals!

–¡¿Perdoni?!

–És que moltes vegades ens descuidem de posar-hi el telèfon, o el número del passaport, o el permís de residència.

–¿Què no hi poso per res del món?

–Mentides. Sempre surten. Tampoc diguis que tens disponibilitat de dilluns a divendres. Si ets jove i poca experiència, ¡has d'estar sempre disponible! I tindràs més possibilitats.

–Presentació: ¿sobrietat, o desplegament d'efectes especials?

–En general, senzill, net i polit, sense gaire ornamentacions. I no hi posis la fotografia si no te la demanen.

–Posem que me la demanen.

–No val qualsevol foto. Tria'n una amb fons blanc, i que se't vegi amb bon aspecte. Seu dret i... fora ulleres de sol.

–Em truquen, per fi: ¿com em presento a l'entrevista?

–Pots vestir informal, d'esport. Però sobretot, ves-hi dutxat i afaitat: cabell, ungles i dents netes; evita fumar just abans d'entrar, ¡i llença el xiclet!

–Els texans i les vambes, ¿valen?

–I tant. Ets jove i has de vestir amb naturalitat. Però tornem-hi: ¡net!

–¿Què faig amb els pírcings?

–Si vols treballar en una botiga de roba, te' ls pots deixar; però si pretens fer-ho en un banc o en una multinacional, tingues vista i treu-te'ls.

–L'escot..., ¿proscrit?

–Sí. I les minifaldiles. La consigna és discreció. Estàs buscant una feina, no te'n vas de festa.

–Xarxes socials: ¿pentino els meus perfils, abans de l'entrevista?

–Tanca amb pany i clau el teu Facebook, que només hi puguin accedir els teus íntims perquè segons quines fotografies i segons quins comentaris et poden perjudicar.

–Ja sóc davant de l'entrevistador: ¿un consell?

–Dóna-li la mà i seu bé: relaxat, però no escarxofat com si estiguessis al sofà de casa. ¡I treu-te l'abric, que si no semblaràs un estaquirot!

–Passa una setmana i no em contesten. ¿Què faig?

–Truca-hi tu sense manies. És una manera de demostrar interès.

–Els he fet cas: vaig trucar, i res. ¿Ara, què?

–Trobar feina no és cosa d'una setmana ni d'un mes; cal tenir paciència i perseverar: si al cap de sis mesos no t'han dit res, torna-hi. Potser has tingut mala sort i el teu currículum ha anat a parar a sota de la pila.

Per a més informació consulti l'edició en paper.