Fabiola Sofia Masegosa: «El milió d'euros per a Carlemany és una comèdia»
- L'autora, amb un posat gens terrorífic, ahir a la capital Foto: TONY LARA
CONTISTA. I filòloga. Ha guanyat el III premi de narrativa fantàstica i de terror d'Enamp. Amb "El gat negre".
–¿Què li fa més por que una pedregada?
–Parlar en públic. I els gats. Fins als 15 anys tenia un malson: ¡un gat negre que em treia els ulls!
–Vaja: ¿no tindrà res a veure amb el conte?
–I tant: hi explico la venjança d'un pobre gatet a qui uns xavals posen dins d'un sac i llencen al buit.
–¿Com s'ho fa, el mix?
–No els deixa dormir, i tanta por els fa que s'acaben suïcidant. A la noia, la Núria, abans li arrenca els ulls. ¡I això que era la més compassiva!!
–¿Quina ensenyança n'hem de treure?
–Si abuses del dèbil te'n pots endur sorpreses. El mal que fas sempre torna.
–Tornem amb les frases fetes: ¿què li fa més por una fragata de moros (i perdonarà el lector la incorrecció)?
–Les bestioles: aranyes, escarbats i tota la pesca. Potser perquè sóc al·lèrgica a les abelles: si em piquen, ja em puc punxar de seguida un antiestamínic al coll; si no, m'hi quedo.
–¿Disfrutaria (de terror) amb El enjambre, doncs?
–El curiós és que a la pantalla no em fan cap por; ara, si me'n trobo una a casa, més que por, és fòbia.
–¿Autor preferit?
–Stephen King: La cúpula... ¡extraordinària! I Misery.
–¿Una bona peli de terror?
–Viernes 13, ¡amb el gran Freddy Krueger! I San Valentín sangriento.
–¿Quin terror prefereix: el físic, el sobrenatural o el psicològic?
–El de sang i fetge. I uns quants morts.
–¿Ha vist mai cap fantasma?
–Hummm... Penso que no.
–¿S'ho pensa, només?
–Exactament.
–¿I un zombi?
–Tampoc. Ni vampirs, ja que m'ho demana.
–Que el Servei d'Ocupació hagi superat el miler d'aturats, ¿és terrorífic?
–Més aviat una tragèdia.
–Gastar 2,5 milions en el Cirque du Soleil i un més en l'avinguda Carlemany, ¿en quin gènere ho posa?
–En la comèdia. Negra.
–Per anar acabant, quan no es dedica al terror, ¿què escriu?
–Em dedico a la investigació. Estic enllestint la tesi sobre el teatre a Andorra al segle XX. Un patracol de mig miler de pàgines.
–¿Alguna curiositat?
–Moltíssimes. Per exemple: el 1946 es va haver de canviar el títol de Les escoles laiques a instàncies de la vegueria francesa, que el considerava perniciós.
–¿I com va quedar?
–Les influències d'una mala educació. Per cert: busco el text de L'ermità de Meritxell, que es va representar el 1946 al col·legi dels monjos de Montserrat d'Escaldes, a l'actual CAEE.
Per a més informació consulti l'edició en paper.