Jean-Michel Ruols, l'arquitecte de Caldea i Inúu, al nou centre, ahir Foto: TONY LARA

ARQUITECTE.

El creador de Caldea i d'Inúu, Jean-Michel Ruols, aposta pel saber fer andorrà no només en matèria de termoludisme sinó també en matèries com ara la construcció i la enginyeria i agraeix la devoció que han mostrat tant les empreses com els treballadors que han fet possible el repte.

–¿Com explica la idea de que Caldea pot ser una universitat?

–La idea em sembla natural, perquè fa 18 anys quan va obrir Caldea, també es va dissenyar un prototip de gestió que es va afinar amb el temps, a través de diferents directors, amb epopeies diferents que sumades fan l'experiència. Aquesta experiència de 18 o 20 anys es pot posar al servei de noves entitats o d'entitats que ja funcionen, amb l'objectiu d'aportar valor afegit a la clientela però també a Caldea.

–¿Es tractaria de crear una escola?

–Exactament. Una escola termal que acolliria becaris. No em toca a mi parlar-ne però confesso que és una idea que em va passar pel cap durant la presentació del nou espai wellness Inúu i que de fet, vindria a ampliar l'espectre d'una experiència per posar-la al servei de molta gent de tot el món.

–¿L'experiència andorrana és excepcional?

–Caldea és el buc insígnia del termalisme perquè és un producte rodó a nivell programàtic. Inúu completa l'oferta de Caldea, cosa que permetrà oferir un servei a la persona molt més acurat, que avui dia només es troba en instal·lacions de talassoteràpia reservades a un poder adquisitiu molt més alt. La proximitat, la facilitat per poder oferir a cada client un paquet de serveis en funció del temps que hi pot dedicar, és l'accés a la llibertat.

– ¿Caldea va revolucionar el món del termalisme, Inúu també?

–Cal dir les coses amb modèstia. A Caldea el que vam fer és aprofitar tota l'experiència dels països nòrdics en el tractament dels banys però des d'una òptica més mediterrània, des dels sentits i més emocional. Inúu continua apostant pels sentits i l'emoció. Hem dissenyat un continent on hem posat uns continguts de manera coherent. Juguem amb la llum però no hem carregat l'espai d'elements de decoració.

–¿Les parets són nues perquè res distregui la mirada del banyista?

–Exactament, no hi ha ni quadres ni objectes que puguin dirigir el pensament sinó que cada persona pot evadir-se segons el propi pensament o el lliure albir.

–¿Ha esta difícil superar el repte?

–Els andorrans són molt hàbils per adaptar-se a situacions difícils. És el que s'anomena arquitectura de muntanya. L'acte de fe que vaig fer quan em vaig comprometre a tirar endavant el projecte també va ser seguit pel meu soci andorrà, Pubill, els enginyers Beal i Bernabé, i per les empreses Copsa i Locubsa. I diria per cada un dels treballadors que hi ha participat. Estic molt content i agraeixo a tots la dedicació que han demostrat. Jo només sóc el director d'orquestra.

Per a més informació consulti l'edició en paper.