Foto: TONY LARA

-¿Quin ha sigut el seu primer menú andorrà?

-He pres una mica d’embotit, per picotejar. Amb ostres.

-¿Un sabor que el retrotragui a la infància?

-El caldo de mongetes amb pa que feia la meva mare. Deliciós.

-Victoria Beckham deia que Espanya feia olor d’all i de ceba. ¿Mans blanques no ofenen?

-Qui ha viatjat a l’Amèrica Central o a l’Extrem Orient haurà tastat plats que al principi xoquen. Però sorprendre’t dels nous sabors no és ofensiu, sinó natural.

-¿A què li sap Andorra?

-No sé si està bé o malament dir-ho, però a mi Andorra em sap a Espanya.

-A Shin Chan no li agrada el pebrot. I a Arzak, ¿què és el que no li agrada?

-El pop. Pel calamar gegant que sortia a 20.000 llegües de viatge submarí. Em va terroritzar. ¿I saps a quin altre xef tampoc no li agrada, el pebrot?

-Doncs no.

-A Ferran Adrià.

-Tant a la trucha com a la tortilla els diem truita. ¿Delata això la nostra incultura gastronòmica?

-En absolut. Al País Basc, veuràs desembarcar un pescador amb un bou de mar a la mà esquerra, i un centollo a la dreta. I de tots dos en dirà txangurro. ¡Ell, que és pescador!

-Hi ha una truita espanyola i una truita a la francesa. Improvisi per a nosaltres una truita a l’andorrana.

-Amb ou, patata i un producte del camp...

-¿Xicoia, potser?

-Posem-hi xicoia i fregim-la fins trobem l’equilibri: encara que tingui un gust lleuger, li haurem donat un toc de la terra.

-I la truita de riu a l’andorrana, enfarinada, fregideta i amb rostes de pernil, ¿com la convertim en una plat d’avantguarda?

-Jo no la tocaria. De tan minimal·lista com és, la trobo super moderna.

-¿Què demanaria Arzak com a últim sopar?

-Un parell d’ous ferrats amb pebrots vermells.

-¿Un plat que li hagin servit i no s’hagi vist amb cor de cruspir-se?

-No he deixat mai res. I he menjat de tot, inclosos cervellets de mono.

-¿L’última vegada que va dinar de menú... de menú de batalla, s’entén?

-Abans-d’ahir: la cuina és dels pocs plaers que no té res a veure amb el preu. Em remeto als ous ferrats, a l’altura del caviar més exquisit.

-Regar un bon àpat amb Coca-Cola o vi de cartró, ¿és pecat mortal?

-Mai no ho faria, però ho respecto.

-Guipúscoa és terra d’orfeons. Els andorrans acabem d’assistir estupefactes a la liquidació del Cor Nacional. ¿Som uns bàrbars?

-No ho entenc, perquè cantar és per mi sinònim de felicitat. Sé del que parlo, perquè sóc membre de la junta de l’Orfeó Donostiarra, la millor formació amateur del món. H

Per a més informació consulti l'edició en paper.