En Daniel Arellano és un jove tècnic en post-producció, muntatge i so de cinema que ha dirigit i realitzat diversos projectes audiovisuals, entre ells la primera sitcom produïda íntegrament a nivell nacional: Art de Garatge. El darrer cap de setmana va ser el membre més jove del jurat de la tercera edició del Festival Ull Nu i, entre els seus darrers projectes s’inclou Clown Place, una performance multimèdia. 

 

– L’artista neix o es fa?

–Jo penso que l’artista neix. Totes i cadascuna de les persones d’aquest món naixen essent artistes. M’agrada pensar que un artista vindria a ser, més aviat,un nen que ha sobreviscut.

 

– Com t’inspires?

– M’agrada definir la meva font d’inspiració com aquell silenci blanc que m’envaeix quan neva. 

 

– Un referent?

–Charles Chaplin i Tim Burton.

 

– Com vas aprendre la teva labor?

–Experimentant. L’experiment dóna pas a l’equivocació, i això et dóna coneixement.

 

– L’obra de la que et sents més orgullós?

–Clown Palace.

 

– L’obra d’algú altre que més t’agrada?

 –L’obra de Violeta Parra. 

 

– Un llibre?

–Diari d’un adolescent amb dubtes.

 

– Una pel·lícula?

–Relatos salvajes.

 

– Un musical?

–El Fantasma de l’Òpera.

 

–Si no haguessis nascut a l’època contemporània, a quin segle hauries volgut viure?

–Amb els dinosaures. 

– Quan vas decidir dedicar-te a l’art?

–Als 14 anys ho vaig veure clar, quan em van regalar la meva primera càmera.

 

– Quina seria la teva gran fita?

–Viure dels meus espectacles multimèdia.

 

– El moment més emocionant de la teva carrera?

– Ser jurat del Festival Ull Nu 2015. 

 

–Un consell per a un jove artista?

– Viatjar. Assistir a biennals de joves artistes, ampliar horitzons, conèixer cultures, aprendre llengües, ser, cada dia que passa, més curiós que l’anterior.