Sergi Fernandes, també conegut com a Sergi Dambhala, es dedica professionalment a la creació i elaboració de còctels. D’entre la llarga llista de VIPs amb qui ha tractat, destaca les experiències amb la família DiCaprio, Denzel Washington o Johnny Depp, el seu actor preferit. Ha treballat a locals elegants del Port Banús de Marbella, a l’Ushuaïa d’Eivissa i l’Aquum Londres, entre altres, on preparava combinats per personatges públics com les models Naomi Campbell o Paris Hilton, els presidents del Reial Madrid, Florentino Pérez, i pel milmilionari rus  Román Abramóvich. Va aprendre l’art al que es dedica a l’Institut Superior d’Hosteleria de Sevilla i es va titular com a Mixòleg a l’Escola Marbella Bartending Academy en col·laboració amb l’escola italiana Flair Art Roma.

 

–No hi ha secret, només hi ha una manera de fer-ho i és preparar el coctel com si fos per a la persona que més estimes o fins i tot per a mi mateix. S’han de cuidar tots els detalls. El coctel no és només una combinació de begudes; la presentació sabor i perfums són requisits a tenir en compte si volem satisfer el paladar i l’esperit de la persona per a qui ha estat creat.

 

–Tot va començar amb la meva estada a Marbella, on només anava a passar la temporada estiuenca. Vaig treballar com a bàrman, davant del mar amb una camisa hawaiana i xancles. D’allà va sorgir la meva passió.

 

–M’agrada innovar, però no hi ha res com preparar un bon clàssic. Tenir un client exagerat davant i aconseguir satisfer el seu paladar amb un coctel de l’inici de segle passat, no té preu.

 

–El més curiós que m’han demanat, justament aquí a Andorra, va ser un coctel per guarir el refredat. No li vaig dir que no perquè ocupa un càrrec important, així que li vaig preparar un té de taronja amb gotes de llimona.

 

–Viatjar i conèixer cultures totalment diferents de la nostra.

 

– Què li agrada d’Andorra?

–La muntanya, pel món d’aventures i activitats que em proporciona.

 

–La mentalitat de la gent. En comptes de preocupar-se per tenir un dia productiu, es passen el dia xafardejant i inventant coses sobre la vida dels demès.

 

–La meva habitació, quan arribo cansat de la feina i m’estiro per relaxar-me.

 

–El que encara no entenc és per què he tornat.

 

–La veritat es que sí, sobretot en comparació amb altres països. No estem tan malament.

 

–El preu del menjar és una bogeria, la resta, si cerques trobes coses a bon preu.

 

–La política no existeix a la meva vida, i des que hi veig gent sense estudis dedicar-s’hi, encara menys.

 

–La veritat és que no. 
 

–Miro Discovery Chanel i el Canal Història.

 

–No penso en coses desagradables, cada minut de la meva vida val molt.

 

–Sóc cristià. La meva educació religiosa diu que sí, però després de veure El código Da Vinci i totes les mentides que es descobreixen sobre l’església, no sé què pensar.

 

–Sí, clar. Sempre que puc. Sóc pilot de parapent i jugo amb l’Andorra Hoquei Gel.

 

–Sí, em guardo cada mes la meitat del meu sou.