Una de les especialitats de la psicòloga Sònia Bigordà és la gestió del lideratge i la formació i avaluació de persones a nivell competencial. La psicologia en el treball i en l’esport són dos àmbits que treballa al centre Psico B amb Mariona Buxó.

–Hi ha caps que no saben manar, dirigir un equip de treball.
–En psicologia de les organitzacions, la persona no deixa de ser el centre. Treballem tant a nivell de grup com d’individu, tot i que som molt partidàries de la gestió i motivació d’equips. No es pot motivar tothom igual i ens adaptem a l’autoconeixement de la persona i de l’empresa.

–Quins són els conflictes més comuns a les empreses?
–Sobretot temes de lideratge, de gestió d’equip. Una empresa que no sap com delegar tasques i gestionar.

–Per cohesionar equips, s’organitzen activitats en grup?
–Sí, d’outdoor. Per potenciar el treball en equip preferim posar-ho en pràctica, i ho fem amb sortides i treure la gent del seu ambient habitual de treball i posar-la en una situació.

–Per exemple?
–Doncs una activitat en què valorem les preses de decisions, qui és el líder del grup, com s’organitzen i gestionen el temps... Ho acostumem a fer en l’aire lliure, per exemple, construir alguna cosa.

–Hi ha casos de companys que no se suporten que després es fan amics?
–Sí! Això és la gestió del conflicte. Tots ens enfadem: a casa, a la feina, amb nosaltres mateixos... La gestió del conflicte s’ha d’agafar com un iceberg, hi ha una punta però potser el problema el trobem a sota. No som nosaltres qui el descobrim sinó que és el grup que ho autoanalitza.

–També hi ha la psicologia esportiva.
–Sí, és més un tema de rendiment, però al final es treballa com a la psicologia de l’empresa, amb les mateixes competències: perquè en un esport d’equip s’ha de treballar el treball en equip, i en un esport individual, el rendiment, la concentració i la gestió de l’estrès. L’estrès també es treballa molt a les empreses perquè la gent té por, inseguretat laboral, i pateix.

–En un esport: el 50% és físic i el 50% és ment?
–I fins i tot crec que el perfil psicològic és més important que el físic! Perquè al final ens trobem en la majoria dels casos amb esportistes que en l’entrenament tenen un rendiment boníssim, fan uns temps excel·lents, però alhora de la competició influeixen factors externs, com l’estrès, la pressió, la concentració... Si ho tens molt ben controlat només ho has de repetir en competició, fer-ho igual que en l’entrenament, però, de vegades, fallen.

–Treballeu amb esportistes del país que han fet bons resultats?
–Sí, tant a nivell d’esportistes individuals com de treball d’equip, perquè dins de l’equip treballes les dues facetes, i en individual l’autoconeixement d’un mateix. De fet, cada esportista treballa sobre la seva personalitat, és a dir, no hi ha un patró definit. Amb un treballaràs molt més la concentració, amb un altre l’activació, un altre la motivació...

–Què li diria a algú que afirma que no creu en els psicòlegs?
–Jo li diria que el psicòleg és un acompanyament al seu rendiment i a la seva millora personal. Nosaltres sempre diem que si no creus en el psicòleg no cal que hi vagis, si no creus en el metge no et medicaràs. Nosaltres hem vist, amb l’experiència, que és necessari, i en l’àmbit esportiu a Andorra encara estem a anys llum. Encara es relaciona molt amb les patologies clíniques però, de fet, nosaltres no les tractem.

–I la CASS no cobreix les consultes.
–Per a molta gent es converteix en un luxe quan és una necessitat. Treballem molt en xarxa i amb metges de capçalera, i molts problemes són psicosomatitzacions per l’estrès o l’ansietat. Des del Col·legi de Psicòlegs lluitem perquè entri per la CASS.