–Viatjar i, sobretot, a Austràlia on he anat ja tres vegades. Fins i tot tinc un cangur tatuat! També m’agrada visitar altes països de l’Àrtic, com Islàndia.

 

–La tranquil·litat i la qualitat de vida, sens dubte.

 

–Potser la forma de conduir de molta gent d’aquí. Massa boja només per guanyar trenta segons.

 

–La Vall de Sorteny.

 

–Tot el que puc. A casa tenim un recipient pel paper, pel plàstic, per llaunes, vidres... 

 

–De moment, no. Si es paga i s’obté un benefici, d’acord, però no veig que pot fer l’Estat per nosaltres. Si hi ha avantatges o ajudes com una prestació d’atur, per exemple, endavant, però crec que ho fan per quadrar els comptes. S’ha estirat més el braç que la mànega.

 

–Sí que ho he pensat, però no perquè no m’agradi Andorra, sinó perquè de vegades busques noves motivacions. M’atrau, per exemple, anar a viure, ni que sigui un any, a algun país nòrdic o treballar a Austràlia.

 

–He sentit moltes queixes, però a mi m’ha funcionat bé sempre que he estat tractat i quan ho he necessitat.

 

–No. Productes generals, potser si surten bé de preu però viure a Andorra és car.

 

–Fa 14 anys que visc a Andorra però el fet de no poder votar i no poder decidir em fa estar una mica al marge. Des que estic en una entitat i tinc més tracte directe amb polítics, sí que he començat a interessar-me més en què fan o què pensen.

 

–Malauradament, sí. Per motius de feina he d’estar enganxat al mòbil i quan me’l descuido a casa pateixo per si m’estan trucant o si em necessiten per alguna cosa. Noto que em falta quelcom i em fa ràbia aquesta mobildependència.

 

–Veig algun informatiu, pel·lícula o sèrie. No sóc gaire de veure la televisió, no m’agrada el contingut general que ofereixen.

 

–No hi penso. Ha arribat un moment en que penso més en gaudir de la vida. Sóc jove i encara em queda molt.

 

–No, no ho sé. Tampoc hi penso. Crec que la gent ho fa per agafar-se a una creença, a una esperança per vèncer aquesta por.

 

–Fins fa un any i mig, sí. Sortia a córrer i feia ciclisme, però va coincidir amb l’inici de la colla castellera.

 

–Intento tenir un racó per imprevistos i que no acostumo a tocar. La resta ho guardo per viatges que em faig a mida. Altres prefereixen tenir grans cotxes. Tot és qüestió de valors.