Tomàs, al camp del Consell General, escenari d'una de les seves més memorables intervencions professionals. Foto: TONY LARA

–Com a meteoròleg, ¿quin és el seu somni humit?

–Viure un huracà des del mateix ull. No desisteixo. Un dia ho aconseguiré, no en tinguin cap dubte.

–Llest: l’ull és el lloc més segur per veure’l passar.

–Ho és. S’han documentat casos d’embarcacions atrapades per un huracà al mig de l’oceà i que han anat seguint l’ull fins arribar a port.

–¿Un pronòstic memorable

–Pels jocs dels Petits Estats. El dia de la inauguració havia de ploure. Vam pronosticar que pararia una hora abans de la cerimònia. No la van suspendre... i la vam encertar de ple.

–¿Per què no dedica les dots endevinatòries a àmbits més lucratius?

–La previsió meteorològica es basa en uns models elaborats a partir de paràmetres com ara la pressió, la temperatura, la humitat... Als anys 80, el grau de fiabilitat d’una previsió a tres dies era del 50%; avui frega el 80%. Així que ciència, no pas art; i d’endevinatòria, res.

–Llavors, ¿l’ordinador els ho xivata tot?

–El meteoròleg interpreta les dades. Els mapes poden dir que arriba un vent del nord. Però, ¿plourà molt, poc o res? Només l’experiència et diu que el mateix vent pot deixar un metre de neu al Pas, mentre que a Sant Julià hi lluirà el sol tot el dia.

–El meteor nacional andorrà és...

–...el torb, sens dubte. Pot ser perillós si te’l topes a l’alta muntanya, però jo l’he anat a buscar: al cap del port d’Envalira.

–¿Un fenomen que li inspiri por?

–Els llamps, per la seva imprevisibilitat. Una tempesta elèctrica a la muntanya fa molt de respecte. Un consell: refugia’t dins del cotxe, o ajup-te i queda’t quiet fins que passi.

–Triï: ¿Antoni Castejón, Rodríguez Picó o Mònica López?

–Picó, pel seu entusiasme, tot i que probablement les previsions de la López siguin més acurades, i que les de Castejón tinguessin un mèrit enorme, pels mitjans de l’època.

–Es va deixar caure al congrés d’exociencia. ¿Creu en marcianets?

–Fa anys que la NASA busca indicis de vida extraterrestre, senyal que tenen esperances de topar-se-la. Quan me’n donin proves, hi creuré. Fins aleshores, estem sols a l’univers...

–Confessi: el temps a Andorra és un avorriment, ¿oi?

–Discrepo: la previsió meteorològica a zones d’alta muntanya –Andorra, el Pallars, l’Arieja– és la més complexa de fer perquè ens afecten tant les borrasques com l’anticicló, i una pertorbació mai saps com t’arribarà, de desgastada. A Anglaterra, en canvi, està xupat.

–¿Alguna possibilitat que munti un dia un xou com aquelles col·legues russes que es despulllaven mentre entre isobares?

–No hi ha prou diners per pagar-m’ho. I seria un demostració de molt mal gust per part de qui m’ho proposés. Una altra cosa seria un calendari per una bona causa...H

Per a més informació consulti l'edició en paper.