PAU LOZANO Candidat de la CUP
PAU LOZANO «Volem una ciutat viva, comunitària, solidària, sense injustícies i participativa»
Pau Lozano Peruchet, 28 anys. Treballa de farmacèutic en un equip de recerca per definir el nou model de farmàcia. Ha participat en diversos espais juvenils com l’Assemblea de Joves de l’Alt Urgell (la Falç), el CAU de Gironella, el Casal Popular i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans. Actualment és membre de l’Ateneu de l’Alt Urgell i militant de la CUP i d’Endavant. El seu temps lliure el destina a la muntanya que és la seva passió.
–Quan i com li ve la passió per la política?
–La Candidatura d’Unitat Popular és una formació col·lectiva i, per tant, contestaré les preguntes des d’una perspectiva col·lectiva. Ens mou acabar amb les injustícies, transformar la societat per fer-la un lloc habitable on puguem viure amb les necessitats cobertes, amb felicitat i lliures. Fa anys que treballem en múltiples projectes socials i en el moviment popular per tal de transformar de base la societat, ara simplement fem un pas més per sumar a aquesta alternativa que ja s’està construint el nostre granet de sorra des de l’ajuntament.
–Per què va triar aquest partit?
–El moviment popular del país ha anat creixent els últims anys, la CUP és, simplement, la branca institucional del moviment, la seva expressió i altaveu a les institucions.
–Ha tingut mai responsabilitats politiques?
–Per a nosaltres la política va molt més enllà de les institucions i, de fet, el centre de gravetat, al nostre entendre, està fora, als carrers i places, als casals i ateneus. En aquest sentit, la majoria d’integrants de la llista portem anys militant i assumint responsabilitats polítiques en diferents àmbits. No obstant, és el primer cop que ens presentem a nivell institucional.
–Què és el que més li agrada de la seva ciutat?
–La seva gent, el seu entorn, la natura, la cultura popular en el sentit més ampli, que s’ha resistit a desaparèixer malgrat els intents uniformitzadors de la globalització i els globalitzadors.
–Conciliar política més família, amics o vida social, és una fórmula impossible?
–Tot allò polític és personal i, alhora, tot allò personal és polític. És indestriable el compromís ètic amb la justícia i la igualtat de la pràctica diària en tots els àmbits de la vida. Malgrat les contradiccions dels temps en què vivim, intentem de forma personal i col·lectiva compaginar-ho el millor possible.
–Com es guanya la vida?
–A la nostra llista tothom es guanya la vida treballant en diversos camps. Jo investigo en el camp farmacèutic, el Xavi és fuster, la Xènia és ambientòloga i ara treballa de comerciant al centre de la Seu, hi ha enginyers, un guia cultural, mestres, auxiliars d’infermeria, artistes, bombers, artesanes,educadores socials...
–Creu necessari que la política cada vegada estigui més professionalitzada?
–Què la política estigui cada cop més professionalitzada és una manera de segrestar el poder al poble i dipositar-lo en unes petites elits, sovint massa properes al poder econòmic i mediàtic, arribant a ser diferents cares d’aquest poder i que, per tant, porten a defensar, des de diferents colors i sigles, els interessos d’aquest poder com hem vist els últims 30 anys.
–Què cal fer perquè la ciutadania recuperi la confiança en la classe política?
–És un avenç que la ciutadania hagi perdut la confiança en una classe política. Deia Joan Fuster que tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres. Cal acabar amb la «classe política», recuperar el poder per al poble, posant les institucions al servei d’aquest.
–La Seu és capital dels Pirineus?
–Fins a quin punt existeix el Pirineu com a comunitat vertebrada, unida, amb debats i apostes comunes? La Seu, per la seva població, situació, patrimoni i teixit social podria exercir de capital del Pirineu, liderant aquest procés de vertebració que és necessari.
–Quin model de ciutat li agradaria?
–Una ciutat viva, comunitària, solidària, sense injustícies, participativa. Una ciutat integrada a l’entorn exercint un paper fort en la defensa del territori i de les llibertats, on la comunitat i el suport mutu guanyin pes enfront l’individualisme, la competitivitat i l’egoisme que es fomenten actualment.
–Quin valor és el que destacaria de la selva formació política?
–La utopia, la coherència i la implicació. Barrejats fan, com deia Galeano, que malgrat nosaltres ens apropem a la utopia i ella s’allunyi cada vegada més, anem caminant, anem construint unitat popular, pas a pas anem transformant la societat.
–Què li cal a la política catalana?
–Que el poble deixi de confiar en els polítics i les institucions, s’organitzi i forci els canvis des del carrer i la pressió popular. Aquest és l’únic camí per als canvis. Si avui tenim el debat sobre la llibertat del nostre poble sobre la taula és per això i no per res més. Des del carrer s’ha forçat a posar aquest debat al centre, malgrat els pesi a molts més dels que ho reconeixen.
–Què li cal a la política de la Seu?
–El mateix a diferent nivell. Augmentar la implicació, la transparència sobre els assumptes claus, provocar els debats sobre els temes transcendentals al carrer i col·lectivament decidir què es el millor per a tots i totes.
–Quines propostes de millora té per a la Seu si aconsegueixiu l’alcaldia?
–Aturar l’emergència social, transparència màxima i avançar cap a un poble actiu a nivell cultural, de jovent..
–Si surt escollit, serà un alcalde...?
–Un més dins la CUP, un més dins aquest poble que volem viu, treballant perquè el debat i lideratge col·lectiu dels temes cabdals a la ciutat sigui una realitat útil i eficaç.