Va néixer a la Seu d’Urgell fa 37 anys. Es defineix com un urgellenc, periodista, independentista i pirinenc català. Des de molt petit va tenir una actitud de col·laboració envers la seva ciutat involucrant-se en diverses entitats culturals i esportives del municipi. 

 

–La meva vocació és dedicar-me al món de la comunicació però en un moment determinat la política s’hi posa pel mig a nivell local i nacional. Els antecedents es remunten coincidint amb els Jocs Olímpics del 92 quan el meu germà no es va voler involucrar en la campanya engegada sota el lema Freedom for Catalonia i jo, en canvi, vaig voler posar el meu granet de sorra. En aquella època em va pesar més el cor ja que amb 14 anys no tens un ideari polític molt estructurat. A partir d’aquí vaig trobar que allò que em bullia al cor m’havia de permetre traduir-ho al cap. És una combinació entre cor, cap i mans. Unes mans per involucrar-te i ajudar. 

 

–A casa habitualment sempre s’ha votat CDC però sense que ningú estigués posat en política. Com independentista que sóc em va semblar que el partit, tot i que en aquell moment no es declarava com a tal, era la millor eina per treballar per al progrés social, territorial i per la llibertat del meu país. Somiava que ens trobéssim en el moment en què som ara i que fos Convergència el que ho liderés. A banda, sempre m’ha semblat que la meva formació és un partit seriós i rigorós. 

 

–Sí. He estat diputat al Parlament de Catalunya i alcalde de la Seu. I a nivell orgànic del partit, secretari general de les seves joventuts, la JNC, i també dins l’executiva de la formació. 

 

–Sóc un enamorat de la Seu. M’agrada tot i sobretot la gent que defensa la ciutat a ultrança, però a la vegada som molt crítics amb nosaltres mateixos, la qual cosa ens ajuda a ser millors. També som uns grans defensors de la ciutat quan algú s’atreveix, des de fora, a criticar-la. 

 

–Impossible no però es complicat de poder-ho combinar tot amb un cert equilibri. Tenim un municipi amb mentalitat de ciutat per part dels seus ciutadans però, en canvi, una estructura a l’ajuntament que no és pròpia d’una ciutat del país. Tot això fa que des del punt de vista polític hi dediquis moltes hores, d’estar a tot arreu, de deixar-te quasi la pell, però t’agrada. La gent que t’estima de veritat ho entén i et dóna suport. 

 

–En aquests moments sóc diputat al Parlament de Catalunya i el meu sou és a través d’aquesta tasca parlamentària.

 

–No entenc la política com una professió. La política és una circumstancia vital i temporal. En un moment donat et trobes al capdavant d’un projecte com ara liderar una ciutat o tenir l’honor de ser diputat de la cambra catalana. La política no és una feina i malament qui l’entengui com a tal. De política sempre en faré, un altra cosa és que sigui a nivell institucional i per la qual cobri un sou. 

 

–És cert que a nivell general el descrèdit de la política és important pels grans partits o de política més macro. Tot i així percebo que la gent valora de forma important la feina que es fa des dels ajuntaments. Som 9.000 els alcaldes i les alcaldesses, els regidors i les regidores que treballen en tot el país, que estan al peu del canó en situacions diferents a pobles i ciutats. Una feina excel·lent duta a terme en uns moments molt difícils. 
 

–La Seu actua clarament de capital dels Pirineus. Sóc partidari d’actuar més que proclamar-nos constanment perquè si vols ser líder no cal dir-ho cada dia. Hi ha  exemples significatius com ara el Festival de Música Antiga dels Pirineus en què hi participen 26 municipis de tot el Pirineu d’una banda i altra de la frontera. No cal presumir cada dia que la Seu n’ha estat el motor.

 

–La Seu té un model de ciutat força estructurat. El que caldria seria una evolució del mateix, però no un canvi radical ja que és una ciutat amb qualitat de vida que, malgrat els diversos problemes que ha patit, ha de tendir a estar millor comunicada, que ha de seguir garantint els serveis públics bàsics i, en general, ha de potenciar les seves singularitats.

 

–Aquí destacaria que som gent pencaire, honesta i amb una clara vocació de servei a la ciutadania. Treballem tant com podem i a vegades ens equivoquem, com tothom. 

 

–Li cal una mica més d’estratègia i menys de tàctica. Estem en uns moments claus del país i hem de pensar en les futures generacions i no en les futures eleccions. 

 

–Li cal grans consensos entorn als grans temes en què tothom pensa igual. En alguns casos hi ha massa tàctica, tot i que potser també hi ha alguna part d’error per part nostra. Tot i així em costa imaginar perquè no hem trobat més respostes positives per part d’algunes formacions polítiques, com ara en l’aprovació dels pressupostos.

 

–I tant. Malament si algú diu que la Seu ha fet el seu camí perquè això qüestionaria el paper de l’ajuntament i de la política. Cal gestionar la conjuntura del dia a dia però, alhora, també orientar el municipi cap al futur. 

 

–Tenim un centenar de propostes, totes honestes i realitzables, tocant de peus a terra. Sabem el que vol dir gestionar en temps difícils. I totes elles estructurades en tres àmbits diferents: oportunitats, persones i infraestructures i equipaments.

 

–Al servei de la gent, proper, accessible, que intentarà fer la feina el millor que pugui i sap. Seré un alcalde amb la fortuna d’estar envoltat d’un equip de gent molt potent amb la mateixa mentalitat de servei.