Després de més de 30 anys de servei, l’agent Josep Gracia Armengol s’ha jubilat. Bé, l’han jubilat, aclareix. Gracia ha rebut de mans del cap de Govern, durant la cerimònia de celebració de la patrona del Cos de Policia, la placa en reconeixement dels seus anys de servei. Gracia, nascut a la Massana l’any 1957, va començar a exercir d’agent de policia el primer d’agost de 1982, el 17 de novembre del 2006 va ser nomenat policia major i es va jubilar el 29 de gener passat. Durant tots aquests anys ha treballat en patrulles, en contacte amb la gent.

 

–Sempre he estat a patrulles. També he estat cinc anys a circulació i he format part del grup de protecció de personalitats. He passat més de mitja vida a la Policia, he compartit molt més amb la Policia que a casa. I, per tant, és una llàstima haver de plegar en aquestes condicions...

 

–Les reformes legislatives ens han obligat a uns quants a plegar. I comparteixo amb els companys que no han volgut venir a l’acte la sensació que hem plegat i sortit per la porta del darrere. Els moments que hem passat a la Policia els tenim gravats al cor, hi hem passat molts anys. 

 

–Bé, ha anat millorant, cert, però veig que ara volen fer entendre que amb les noves incorporacions es cobreix les vacants dels policies que han plegat, però és que han marxat bons i molt bons policies! Fins que els joves no arribin al nivell de bons policies passarà molt de temps. 

 

–Sí, tenia 25 anys. Ara en tinc 58. He plegat obligat, perquè podia haver treballat fins als 60 anys. Quan vaig entrar ens obligaven a pagar a un costat i a l’altre, i ara veure que et retallen tot el que has meritat... Tens la sensació de plegar i sortir per la porta del darrere.

 

–Sí, per això entenc que els altres companys no hagin volgut venir a l’acte.

 

–Sí, exacte, són 12 o 13 més.

 

–Recordo Manuel Marín, president del Congrés dels Diputats espanyol, el periodista Luis del Olmo... Era una feina molt maca, de molta entrega, de moltes hores, i quan venia algun d’aquests sabies que a casa no et veien durant els dies que la personalitat estava aquí.

 

–Sí, ens ho hem anat repartint. Durant cinc anys ho hem fet així.

 

–El que sempre m’han ensenyat els padrins de l’època –i ara resulta que el padrí sóc jo– és que a la Policia no se li ha de tenir por. Molts diuen a la canalla: «Mira, la Policia, que et tancarà a la presó». La canalla no ens ha de tenir por, estem per ajudar. Ni la canalla ni ningú, és clar!

 

–Abans confiaven més, ara costa més que la gent que t’expliqui coses. Amb tot, crec que a Andorra encara es confia amb la Policia.

 

–Si no em deixen fer res!

 

–Sempre m’ha agradat molt la muntanya i no he tingut massa temps de voltar. També empaitaré bolets, si no corren molt. I anar fent!