Amb tan sols 25 anys, Pol Fortuny ja fa un any i mig que és cap de projectes de Bomosa, fundació que lluita pels animals i participa en diferents projectes de caràcter filantròpic i social per ajudar a la gent que viu i treballa a Andorra. Tot i que Fortuny és de Barcelona, ha viscut al Regne Unit, França i Irlanda, i quan va entrar a Bomosa, es va haver de traslladar al Principat. A més, afirma que vol fer un món millor on les persones i els animals puguin conviure en harmonia i tinguin accés a unes condicions de vida dignes. 

 

–Fer exercici, si pot ser amb un gos al costat, millor!

 

–Poder gaudir de la muntanya i perdre’m pel bosc.

 

–Les poques hores de llum a l’hivern.

 

–La ruta del Ferro d’Ordino.

 

–Sí,però no tant com m’agradaria. Intento fer-ho sobretot amb els envasos i el vidre.

 

–En el meu cas no l’he de pagar, però crec que és necessari per fer una societat més justa i equànime

 

–Sovint hi penso. Per sort, però, la Fundació per a la qual treballo té la capacitat de dur a terme projectes en l’àmbit internacional, en la protecció dels animals i espècies en extinció i; per tant, puc viatjar. 

 

–No el conec prou bé però crec que es pot millorar en el tema de les baixes, per exemple, i en el temps d’espera. Vaig haver d’esperar tres setmanes per ser visitat pel dermatòleg.

 

–No, viure a Andorra és car. L’habitatge, l’oci i els aliments tenen un cost més aviat alt.

 

–Relativament. Crec que el progrés s’ha d’impulsar des de l’emprenedoria i els moviments socials, però els polítics tenen la responsabilitat de reconèixer aquestes iniciatives.
 

–No em sento inquiet, però és una forma de comunicació important a la feina, amb la família, els amics... 

 

–Salvados.

 

–Em sabria greu anar-me deixant coses per fer.

 

–El meu funeral.

 

–Surto a córrer, vaig al gimnàs, faig estiraments, també surto a caminar o d’excursió per la muntanya.

 

–Sí, controlo les meves despeses.