PUBLICITAT

DÉBORAH RIBAS PATRONA DE LA FUNDACIÓ MUNTANYENCS PER L'HIMÀLAIA

DÉBORAH RIBAS «Encara hi ha molts afectats que no poden disposar d’aigua»

Dénorah Ribas, patrona de la Fundació Muntanyencs per l’Himàlaia.
Dénorah Ribas, patrona de la Fundació Muntanyencs per l’Himàlaia.
Déborah Ribas forma part del patronat de la Funació Muntanyencs per l’Himàlia, i encara que fa més d’una dècada que treballa amb la gent necessitada de la zona, creu que ara, més que mai, els afectats pel terratrèmol de Nepal necessiten ajuda. Gràcies a petites fundacions com aquesta, molts joves i adults nepalesos poden disposar d’una tenda on dormir o d’un got d’aigua per refrescar-se. A més, Ribas afirma que la seva, és una fundació propera i familiar, doncs segueixen de ben a prop tots els seus projectes.
 
–Quin és el propòsit de la Fundació Muntanyencs per l’Himàlaia?
–La fundació neix ara fa 15 anys a aquí a Andorra, una mica amb la inquietud de tornar el que la gent d’allà et dóna, sobretot a partir dels muntanyencs.
 
–De qui neix la idea de muntar la fundació?
–Doncs diguéssim que va ser el meu germà, l’Oriol, que és muntanyenc i ha viatjat molt, sobretot al Nepal. I es va adonar que realment el que pot canviar la vida de la gent d’allà és l’educació. La diferència de que un nen parli Anglès o no, li pot canviar la vida d’una forma molt important. I arrel d’això, amb altres amics seus alpinistes, van decidir ajudar-los en aquest aspecte.
 
–Com van decidir donar aquesta ajuda?
–Bé, el que van decidir, i encara fem a dia d’avui, és tirar endavant projectes d’educació en zones de muntanya de l’Himàlaia, com Pakistan, Buthan,Tibet i Nepal. 
 
–Encara operen només des d’Andorra?
–Com el món de l’alpinisme és molt petit, i es coneixen tots, es va muntar una fundació paral·lela a Espanya, on el cap visible és Edurne Pasaban, la primera dona en fer els 14 vuitmils, i doncs som fundacions germanes, és la mateixa fundació amb dos caps diferents.
 
–I actualment, en què estan treballant?
–Nosaltres tenim un projecte central. Durant l’any, és el que ens porta més costos i recursos, que és un hostel a Katmandú. Però evidenment, amb el terratrèmol de Nepal, el que hem fet és d’una banda, assegurar que els que viuen al hostel, que ara són 105, tinguin un benestar i unes condicions idònies, doncs han hagut de dormir fora tot aquest temps. I d’altra banda, també ens hem centrat en l’ajuda immediata que hi ha hagut pels danys del terratrèmol. 
 
–Com han donat els seus serveis?
–Bé, dels diners que hem anat recollint i ens han anat donant, una part va anar a la plataforma, però l’altra,va a una ajuda immediata a llocs molts concrets de la vall, sobretot del Manaslu, que és una de les més afectades.
 
–D’on aconsegueixen el finançament?
–Sobretot de donacions i diverses campanyes, com per exemple la d’ara, doncs estem venen uns braçalets, per tan sols dos euros, que encara que sembli poc, per ells és molt, ja que actualment, es considera que una persona nepalesa necessita al voltant de dos euros al dia per sobreviu-re. I la veritat és que han tingut molt bona acollida, vam fer una tirada de 5.000, i en pocs dies s’ens van esgotar, ara n’em fet una altra de 10.000, que també estan volant. 
 
–Em podria dir una acció concreta que fan amb aquests diners recollits?
–Nosaltres som partidaris de portar directament els diners a allà, per una raó molt lògica i senzilla, i és que ens costa molt enviar el que és físicament més gran, però sí que és cert que alguna vegada, a través d’una altra fundació o col·laboradors podem aconseguir portar també aliments o altres coses. Però a Nepal hi ha de tot, no és un país on no puguis comprar, per això creiem que és millor enviar els diners i comprar el que faci falta directament allà. Perquè d’aquesta manera també se’ls hi dóna riquesa.
 
–Amb qui estan col·laborant per aportar ajuda als afectats pel terratrèmol?
–Nosaltres vam fer la campanya amb la plataforma d’ONGs d’Andorra, però a allà, nosaltres no tenim el contacte directe que tenen les ONGs amb totes les infraestructures, i llavors, a Nepal, si que treballem directament amb fundacions més petites. Tot i que nosaltres també estem físicament sobre el terreny, a Katmandí i Sama, i això ens permet ajudar sobretot a la gent que coneixem, a l’entorn directe de persones que sabem que estan necessitades.
 
–Quina és l’actuació prioritària a hores d’ara per millorar la situació?
–Refer les infraestructures bàsiques, com que els hi arribi aigua i menjar en les zones on encara no arriba. Per exemple, la fundació germana que tenim a Espanya, encapçalada per l’Elena Pasaban, va contractar xerpes d’allà per poder portar coses a zones on l’helicòpter no podia arribar.  

Comenta aquest article

PUBLICITAT