PUBLICITAT

DÉBORAH RIBAS Membre del Patronat de la Fundació Muntanyencs per l'Himàlaia i Presidenta de la Fundació Julià Reig

DÉBORAH RIBAS «La Rabassa és un dels indrets que hem perdut»

Déborah Ribas, membre del Patronat de la Fundació Muntanyencs per l'Himàlaia i Presidenta de la Fundació Julià Reig.
Déborah Ribas, membre del Patronat de la Fundació Muntanyencs per l'Himàlaia i Presidenta de la Fundació Julià Reig.
Com a membre del patronat de la Fundació Muntanyencs per l’Himàlaia i Presidenta de la Fundació Julià Reig, intenta sempre promoure i conduir projectes emprenedors que puguin millorar i ajudar a la societat. 

–Afició preferida?
–El ioga, a més, sóc professora de ioga. Així doncs podria dir que ho és com afició i com a professió.
 
–Què li agrada d’Andorra?
–Sens dubte, la natura, la muntanya. I també la vida en general, jo visc a Sant Julià, i encara és com un poble i és agradable viure-hi, a més, és un lloc molt segur i molt familiar. 
 
–I el que menys?
–Quan hi ha cua, perquè es concentra a Sant Julià, i tot i que l’entrada de cotxes sigui bona pel país, a vegades complica una mica el nostre trànsit.
 
–Quin és el seu racó preferit del país?
–Per nostàlgia, n’escolliria dos, la Vall d’Incles, perquè quan era petita hi passava molt temps amb tota la família. I l’altre indret seria la Rabassa, que per mi no serà mai Naturlandia. I intento no tornar-hi per no plorar, perquè és un dels llocs que trobo que s’han perdut.
 
–Recicla?
–Sí, el que faci falta. Vaig muntar un hotelet petit a Girona amb tot de mobles reciclats. No en vaig comprar ni un. Tot regalat, de l’àvia o d’algú, capa de pintura i llest! 
 
–Està d’acord amb pagar IRPF?
–Sí, crec que els impostos s’han de pagar si volem un país amb condicions.
 
–Algun cop ha pensat en marxar a treballar a l’estranger?
–Ja he marxat en moltes ocasions. I per viure definitivament, si es donés el cas, no hi tindria problema, tot i que sempre tinc un peu a Andorra, hi tinc la família i les arrels. I encara que marxi a l’altra punta del món, sempre em sento d’aquí. Estic molt bé quan estic a fora, però sempre torno.
 
–Li satisfà el model sanitari?
–Jo crec que està bé, tenim un hospital que a nivell Europeu és l’enveja. Pel que a mi m’ha tocat personalment, que per sort no és molt, crec que tenim un bon model sanitari. Amb totes les mancances... Perquè suposo que a tot arreu n’hi ha, però per norma general, jo m’he sentit sempre molt ben atesa.
 
–Comprar a Andorra és barat?
–Depèn del que compris. La vida no és excessivament cara en referent a altres llocs, jo he viscut a indrets molt més cars, amb sous baixos i un nivell de vida més elevat. Això no vol dir que aquí estiguem el paradís.
 
–L’ interessa la política?
–Sí. A casa hi ha estat present tota la vida, sempre en parlem. Tot i que a nivell personal, no m’ha arribat a interessar com per a posar-mi. 
 
–Se sent inquieta sense el mòbil?
–Tot el contrari, quan puc l’apago, i si pogués no tenir-ne, millor. Puc viure sense el mòbil, i quan tinc l’oportunitat, el deixo, fins i tot quan viatjo. L’intento utilitzar el menys possible. 
 
–Programa TV que més li agrada?
–No miro massa la televisió, però he de reconèixer que amb les meves nebodes m’he enganxat a la Voz, però no soc gaire de tele, no tinc temps.
 
–Té por a la mort?
–No. Hi hem de passar tots. Però sí tinc por a patir, no al que em pugui passar després de morir-me sinó al que hi pugui haver abans; patiment, malaltia...
 
–Creu que després hi ha alguna cosa més?
–I tant! I abans també, sinó no se que faríem aquí. Hem d’estar a aquí per alguna cosa, tot té sentit si penses que hi ha alguna cosa més.
 
–Practica esport, quin?
–Sí, a part del ioga, ara vaig al gimnàs, que no m’agrada, perquè m’he de recuperar del genoll. Però m’agrada fer muntanya, anar amb bicicleta, córrer... Intento sempre fer una mica d’esport. Caminar també.
 
–Intenta estalviar?
–Ho intento, Però no sempre ho aconsegueixo. Doncs ara per ara no és tasca fàcil. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT