JAUME LINOL Tresorer del Sitca i Cap de Serveis d'Higiene d'Andorra la Vella
JAUME LINOL: «És injusta la fama que està generant Andorra»
Va néixer a Gourdon (França) fa 47 anys i va desenvolupar els seus estudis de formació professional de «Maçonnerie et béton armé» a Souillac sur Dordogne. Es va iniciar en el món laboral a una petita empresa de construcció i ara és Cap de Servei d’Higiene del comú d’Andorra la Vella, voluntari a Càritas, pertany al comitè andorrà del voluntariat i gestiona la tresoreria del Sitca. Un escaldenc polifuncional que va renunciar a la seva nacionalitat francesa per obtenir-ne l’andorrana.
–Com va anar a parar a Andorra?
–Vaig venir de cap de setmana amb uns amics i vaig conèixer la mare dels meus fills. Més endavant vaig conèixer la meva actual dona, la de la meva vida, i aquí continuem junts.
–Quina és la seva afició preferida?
–El rugby.
–Què li agrada d’Andorra?
–Moltes coses però, sobretot, la muntanya, la natura i la seguretat.
–I el que creu pitjor?
–L’estigma i la mala fama que està generant actualment per culpa d’uns pocs. Molt injust.
–Quin és el seu racó preferit del país?
–Com diu el meu amic, Carles Matute, en una cançó seva, ‘El Casc Antic d’Andorra la Vella’.
–Què el motiva a aixecar-se cada dia del llit?
–Sense cap dubte, la meva família.
–Un petit plaer diari?
–Gaudir d’un refresc amb bona companyia.
–Què el pot treure de polleguera a la feina?
–M’acostuma a molestar bastant la falta d’organització, les planificacions precipitades i d’última hora, la hipocresia i les mentides.
–Acostuma a reciclar?
–Al menys ho intento, sí.
–Està d’acord amb pagar IRPF?
–Jo crec que hem de participar tots segons les nostres possibilitat però, sobretot, que els diners recaptats s’utilitzin per el benestar social de la ciutadania.
–Algun cop ha pensat en marxar a treballar a l’estranger?
–Vaig treballar a França, però espero jubilar-me aquí.
–Li satisfà el model sanitari?
–Hem de conservar el model de sanitat públic per a tots i vigilar que, a la llarga, no es transformi en un model privat que solament uns quants es pugin permetre.
–Comprar a Andorra és barat?
–No, gens. Molts productes de primera necessitat són, cada cop, més cars i es nota. Per exemple, la carn, la fruita o el peix.
–L’ interessa la política?
–Sí, clar que m’interessa, però més en un àmbit professional. Penso que tothom fa política a la seva manera, i em sembla bé, però hi ha molta gent que porten anys al país no tenen dret a manifestar la seva opinió. Precissament, des del Sitca, portem un parell de setmanes recollint suports perquè els residents tinguin dret a vot. No veiem bé que no es tingui veu a través de les eleccions, perquè no tenen la nacionalitat andorrana, però sí tenen obligació de pagar certs impostos com el mateix IRPF o el Foc i lloc.
–Se sent inquiet sense el mòbil?
–La veritat és que fora del que és l’àmbit laboral, no.
–Quin és el programa de TV que més li agrada?
–Més que de programes, sóc de gèneres. Segueixo els informatius, els esports i els reportatges.
–Acostuma a practicar esport, quin?
–Intento mantenir-me en forma, sí. Faig raquetes a l’hivern i una mica de cardio malgrat que, tot s’ha de dir, el resultat deixa molt que desitjar.
–Intenta estalviar?
–Ho acostumo a intentar. Tot i això, crec que cada vegada es mes difícil poder aconseguir-ho.