PUBLICITAT

RICHARD IMBERNÓN Entrenador de l'FC Santa Coloma

RICHARD IMBERNÓN: «Sóc optimista amb l’ésser humà»

Imbernón veu jugar el seu equip des de la banda.
Imbernón veu jugar el seu equip des de la banda.
El Don Denis FC Santa Coloma té tota una garantia a la banqueta. Richard Imbernón en dos anys dirigint l’equip suma dues lligues i la fita històrica de superar una ronda de la fase prèvia de la Lliga de Campions. El futbol el porta a la sang, ja que primer va ser jugador, però no només centra la seva vida en l’esport i la formació dels joves. És una persona inquieta i activista cultural, amb la publicació de varis llibres. Quan parla, és dels que es fa escoltar sempre fugint dels tòpics.
 
–L’esportista neix o es fa?
–Es fa, però és veritat que has de néixer. Qualsevol persona que dediqui el temps necessari pot ser un bon esportista, però si neixes amb les qualitats adequades ho tindràs més fàcil.
 
–Qui és el seu ídol d’infantesa?
–El Lobo Carrasco. A nivell visual tenia un estil de córrer i joc especial. També tenia una tècnica de carrera molt curiosa. Jo vaig acabar jugant d’extrem com ell.
 
–I la seva referència en l’actualitat?
–Andrés Iniesta. És el jugador més complert que he conegut mai. Com a  entrenador, Josep Guardiola. És una persona educada i culta, que dóna molta importància tant al jugador com a la persona. Això és essencial per ser entrenador. A nivell humà és un exemple. 
 
–Què el motiva a aixecar-se cada dia del llit?
–No crec en la sort. Les coses són com són i després ets tu el que facis. Tinc la sensació que sóc un privilegiat. M’agrada la feina que tinc, el futbol, tinc una família que m’estima i amics. M’agrada sorprendre’m i no deixar portar-me per la rutina.
 
–Té confiança en el futur?
–Sóc optimista amb l’ésser humà. De mica en mica tot va millorant. Com qualsevol animal que pren decisions s’equivoca i al final s’ha de saber diferenciar el que és important del que no ho és.
–Es dedica plenament a l’esport o té altres feines?
–Treballo de mestre de primària.
 
–A part de dedicar-se al futbol, té alguna afició? Quina?
–El futbol, evidentment. També llegir, escriure i mirar pel·lícules. M’agradaria fer algun dia un monòleg poètic.
 
–Un petit plaer diari?
–Seure al sofà a la nit. És genial arribar a casa després de tot un dia treballant i entrenant, seure al sofà i mirar la televisió.
 
–Que el pot treure de polleguera en un partit?
–Abans de començar un partit els dic als jugadors que una cosa segura és que tots ens equivoquem, a l’hora de realitzar una passada, xutar o col·locar-se al camp. Això no es decideix. Córrer o no fer-ho sí que és una decisió. Quan un jugador no s’esforça tot el que pot fer-ho m’emprenya. No m’agrada que no doni el 100% de si mateix.
 
–Tres valors fonamentals que li demanaria a un futbolista?
–Pensar en l’equip abans que en ell mateix, ser persona abans que jugador, i que doni el millor de si mateix.
 
–Creu que a Andorra la feina dels esportistes té prou reconeixement?
–A nivell mediàtic se’ns dóna molta importància. En general en futbol tenim bon reconeixement, però a vegades la gent no es dóna compte de tot l’esforç que hi ha al darrera. La selecció és un exemple d’això. Són jugadors que treballen cada dia en la seva feina, després van a entrenar i s’enfronten a jugadors professionals que estan entre cotons. No només s’ha de valorar si es guanya o no. 
 
–Quines mesures polítiques creu que l’ajudarien en la seva activitat?
–Instaurar beques en qualsevol esport. Potenciar un sistema d’ajudes de jugadors amb projecció, que els permeti combinar poder estudiar i entrenar, ja sigui al país com fora.
 
–Quin consell donaria a un jove esportista?
–Que gaudeixi. Si s’ho passa bé sempre guanya. Una persona que comença en un esport ha de disfrutar.

Comenta aquest article

PUBLICITAT