PUBLICITAT

JORDI NADAL Director General d’Andorra Telecom

JORDI NADAL «Estem iniciant projectes de la mà de tercers, volem oferir més serveis»

El Director General de la companyia de telecomunicacions Andorra Telecom, Jordi Nadal.
El Director General de la companyia de telecomunicacions Andorra Telecom, Jordi Nadal.
Emprenedor i a favor de la diversificació, Nadal està disposat a fer emergir Andorra Telecom més enllà de les fronteres del Principat. 
 
–Quina és la situació actual d’Andorra Telecom?
–La veritat és que des del novembre, quan es va aprovar la llei al Consell General que ens permetia ser una societat anònima –deixant així d’estar lligats als serveis tradicionals de telecomunicacions i podent fer activitats diferents– hem començat a treballar i pensar amb quines altres accions podem fer de manera que puguem diversificar la nostra activitat. 
 
–Diversificar l’activitat?
–Sí, és a dir, no ens limitarem a donar els serveis bàsics de telefonia, Internet o televisió, sinó que com la resta dels operadors del món, volem fer altres activitats.
 
–Ja s’està treballant en aquests nous serveis?
–Sí, ja hi estem treball+ant, a més, els estatuts, una de les forces més grans que té, és que ens permet fer partenariats, de manera que ara ens podem casar amb empreses terceres. I amb aquest fet, el que busquem, són aquelles noves línies de negoci en els quals nosaltres puguem aportar. Però t’has d’ajuntar amb una empresa tercera, i aquesta associació, permet fer noves línies de negoci. 
 
–Quines serien aquestes noves línies?
–La veritat és que no les podem desvetllar per respecte al partner amb el que estem treballant i perquè en ocasions, són una mica complexes de tancar. Però nosaltres tenim la voluntat de que durant l’últim trimestre d’aquest any, anirem anunciant iniciatives més concretes que ens permetran començar aquests projectes de diversificació de la mà d’altres. Però també és veritat que hem començat a fer diversificacions a nivell de nosaltres sols. Alguns serveis que ara són petits però que ens porten per la línia d’una nova manera de fer serveis, que de cara al futur, és més important. 
 
–En quines campanyes socials participa Andorra Telecom?
–En l’àmbit social, nosaltres ajudem des de fa temps aquelles persones que Benestar Social considera que necessiten ajuda, famílies o individus que estan en situacions difícils. Els hi fem un 50% de descompte amb els serveis que oferim. A més, Andorra Telecom disposa d’un pressupost anual d’aproximadament 60.000 euros destinats a prestar ajuda. 
 
–Qui pot rebre aquesta ajuda?
–Una destinació és la Plataforma d’ONGs d’Andorra. Ajudem en els projectes que s’estiguin desenvolupant, com per exemple, les darreres accions que s’han fet pel Nepal. Doncs segons l’ajuda internacional que calgui, de la bossa donem el pressupost que sigui necessari. Però part d’aquesta bossa, també la invertim en ajudar a problemes o necessitats del país. Per exemple, amb la Creu Roja vam fer una formació per la gent que estava al Servei d’Ocupació... Considero que som bastant actius. La veritat és també intentem fer sempre petites campanyes per ajudar a l’Escola Meritxell o qualsevol altra entitat que ho requereixi. Estem disposats a ajudar
 
–I pel que fa a l’àmbit cultural?
–Rebem moltes peticions de col·laboració. I el nostre criteri és ajudar aquells projectes que en la mesura del possible, estiguin vinculades a temes tecnològics. Un exemple molt clar, és l’última col·laboració que vam fer amb la Samantha Bosque, amb la seva obra ‘Memòria Oblidada’. També col·laborem amb el ‘Biennal Land Art’, un punt d’interès més perquè Andorra sigui més atractiva.
 
–També teniu una bossa pels projectes culturals?
–No, no ho tenim tan estructurat com en el tema social. Pel que fa a les ajudes culturals, hi ha projectes que  es planifiquen d’un any per l’altre, llavors es posen ja al pressupost de manera concreta. Però també hi ha moltes de les ajudes que són en format servei, prestem espais, tecnologia o altres materials. 
 
–La part del pressupost destinada a l’ajuda social i cultural es podria veuria afectada pel buit que pot deixar el roaming?
–Per suposat. Si no ens diversifiquem, desapareix el roaming, els preus van cap a baix, es veurà afectat tot el pressupost de l’empresa, i en conseqüència, la bossa d’ajudes. Però això és un escenari super catastrofista, llunyà i que no volem que arribi mai. 
 
–Andorra Telecom nota les pujades i baixades del país?
–Sí, la veritat és que hem notat que la marxa de gent ha afluixat. En els darrers anys, molta gent ha marxat d’Andorra per la crisi i la falta de treball, han baixat les cotitzacions a la CASS i nosaltres hem perdut un gran nombre de clients. Però afortunadament, veiem que ja fa uns mesos que això no és així. A més, sempre hi ha les temporalitats típiques d’estiu i hivern. A nosaltres ens afecta bastant l’època d’esquí, perquè venen treballadors de fora, molts hotels reobren... Sempre hi ha com una petita pujada de serveis que quan tanquen les pistes es nota la davallada, però és una oscil·lació habitual. 
 
–Quina acollida a tingut el nou servei de gestió de flotes?
–És una iniciativa en la que hi vam estar treballant amb una prova pilot durant un llarg període de temps amb la Cooperativa Interurbana, ja s’hi han afegit tres clients més i sis estan a punt d’incorporar-s’hi, per nosaltres, la fita està assolida. Estem molt contents, doncs ja sabíem que aquí no hi hauria 10.000 vehicles que utilitzarien aquest servei, però el nostre objectius és arribar al centenar de vehicles abans de finalitzar l’any. I ara, com a fase dos, hem d’acabar d’estabilitzar el servei a Andorra i potser que aquest sigui un dels projectes que en un futur extrapolem cap a fora. 
 
–I el sistema de seguretat i benestar?
–Amb aquest també estem molt contents. En aquests moments hi ha tres persones que utilitzen el servei, tot i que són conscients que encara estem provant el projecte i que pot ser que hi hagi algun error, però són pacients i tolerants. I el nostre objectiu és arribar aquest any a les deu instal·lacions. Hem parlat amb el SAAS perquè coneguin aquesta possibilitat i és un altre dels serveis que segurament intentarem oferir fora de les nostres fronteres.
 
–Un altre servei que hagi tingut una bona evolució?
–Bé, pel que fa a l’aplicació ciutadana que vam establir amb el Comú d’Escaldes, també ha tingut bona acceptació, hem parlat amb altres comuns i els ha causat força interès, a més, estan molt predisposats a incorporar aquesta servei pels seus ciutadans. 
 
–Aquest projecte també es podria extrapolar?
–No està en la llista de prioritats, però és una altra opció que es contempla. 
 
–Com evoluciona el projecte ‘The Cloud’?
–En aquests moments tenim el projecte on s’estan definint els requisits funcionals al detall. Ara és el moment de decidir on es posarà el viver d’empreses, les botigues... S’està tancant tota la part funcional amb l’arquitecte, també s’estan fent els estudis geològics del terreny. L’enderrocament de l’edifici començarà el febrer de l’any que bé. I a partir de l’enderrocament, és quan comencen totes les etapes típiques de construcció. 
 
–S’ha establert una data de finalització?
–Sí, l’objectiu és que al 2019 puguem inaugurar. 
 
–I quines novetats aportarà el ‘The Cloud’?
–Moltíssimes, perquè és una oportunitat única, és un projecte de país. Serà un edifici que atraurà la gent de fora, potser no vindran de propi a veure l’edificació, però si podem afegir alguna cosa diferent, que sigui un motiu més perquè incrementi la llista dels atractius d’Andorra.
 
–Com es complirà aquest projecte de país?
–Es ficarà un espai museístic, un espai comercial, amb una dotació totalment tecnològica. A més donarà vida a la part de davant amb una plaça, i a darrere, amb una altra. Farem un projecte simbòlic. L’edifici pot embellir molt l’entorn immediat, també el pot potenciar econòmica i comercialment. 
 
–Qui va cedir el terreny per construir l’edifici?
–Per a nosaltres, fer l’obra d’aquests edifici no tenia sentit fer-ho només amb la parcel·la d’Andorra Telecom, i com volíem fer un projecte de país, i lògicament, el Govern representa al país, aquest va sospesar que si s’havia de fer un projecte amb aquestes condicions, no tenia sentit mantenir la caserna de bombers com estava, i es va dir clarament, que sempre que s’abordés amb projecte de país, es podia aprofitar la parcel·la. De manera que el Govern va decidir cedir-nos el terreny. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT