Cédric Gracia (Pau, 1978) porta 11 anys vivint a Andorra, i 10 de manera permanent. És un dels màxims implicats en el Vallnord Bike Park i en la celebració dels Campionats del Món, que es disputen la primera setmana de setembre, ja que n’és el director tècnic del circuit. Sempre està pensant en el millor per a Andorra i per a l’evolució del BTT al país, del qual n’està enamorat. 

 

--Jo em vaig fer esportista, ho necessitava. Si no faig esport vaig malament perquè tinc massa energia, i si no la gasto sobre la bici em torna boig. L’esport per a mi és molt bo. 

 

--Michael Jordan. Del meu esport no mirava a ningú en concret, no sé per què. El meu ídol era Jordan perquè simplement era el millor, sobretot quan treia la llengua a fora.

 

--Ara estic seguint molt a Marc Màrquez. És un nen que es comporta sempre com a tal i ho ha guanyat tot. El veus pel carrer i sembla que no ho ha fet i això crec que li ve d’una bona educació. També m’agrada Valentino Rossi. 

 

--Entrenar, actualitzar les xarxes socials amb tot el que faig, perquè m’agraden molt, i també fer pel·lícules de bicicleta. M’encanta fer tonteries amb la bici.

 

--Aquí a Andorra sí, però a fora no. Veig bastants problemes a tots els altres països. Hi ha gent que ho té tot i molts altres que no tenen res. I ara amb el merder de Grècia també... Espero que nosaltres siguem prou llestos per seguir així, perquè amb el tema de BPA hem de vigilar. És difícil de provar que som bons, però un error i se’n va tot a norris. Crec que és un país molt bo, i hem de cuidar-lo. 
 

--Estic amb l’esport al cent per cent, però tinc altres coses. Tinc una agència de material de bicicleta, amb una oficina a Taiwan, un bar amb set amics que serveix com a after ride, per a després d’un dia de descens. També ara treballo de director tècnic de pista amb Vallnord. 

 

--Els cotxes m’agraden. M’hagués agradat ser en alguna competició d’automobilisme. Vaig provar un Fórmula 1, el Virgin que portava Jenson Button el 2009 amb el que es va convertir campió del món a Budapest. Em vaig quedar a 1,3 segons dels temps de Felipe Massa i es van quedar parats. Però em van dir que havia començat tard, i l’única cosa que podria fer ara seria el DTM, si algú et paga. M’han agradat els cotxes des de petit, tot el que és la Fórmula 1, però no els ral·lis. No tinc les mans per fer el que fa l’Albert Llovera, ell té mans d’or. El que m’agrada és l’asfalt i els circuits. 

 

--Menjar a restaurants. No m’agrada menjar a casa, però ara he descobert una carn d’aquí d’Andorra, i tinc un problema amb ella. Crec que menjo cinc quilograms de carn cada setmana. M’agrada massa. 

 

--Un problema tècnic, perquè el dia que estàs en forma i se’t trenca la cadena o alguna cosa així fa mal. No és culpa de ningú i molesta. 

 

--Dir la veritat, tenir modèstia, és a dir, no pensar que ets el rei en alguna cosa, i també recordar d’on vens. Molta gent es fa famosa i no pensa que fa 10 anys no era ningú. 

 

--En el meu cas estic content perquè sempre m’han ajudat i estan contents quan fas alguna cosa per ells. Crec que el mateix passa amb altres, com per exemple l’Albert (Llovera). Per a mi ell és l’icona d’Andorra, és una màquina. També Àlex Antor d’esquí, són els que conec d’abans de venir. I ara hi ha Mireia Gutiérrez i Lluís Marín, i crec que han d’ajudar a aquests nois perquè són molt bons. 

 

--Que em donin més diners per aquí a Vallnord i que pugui fer més esdeveniments [riu]. Les coses no són gratis, però al final el benefici és enorme. 

 

--Que mai deixi l’escola. La meva mare era molt dura amb això perquè jo sempre estava pensant en la BTT i em deia que fins que no fes la feina la bicicleta es quedava al garatge. S’han d’acabar aquestes coses sempre perquè si no surt res en l’esport, la vida es farà molt dura.