PER IVÁN MOURE

Exesquiador, amor platònic de l’esport i fan incondicional dels esports extrems, Albert Barilaro serà l’únic pilot andorrà en la prova reina, el descens, dels Mundials de BTT 2015 del mes vinent a Vallnord. La velocitat forma part del seu ADN així que per part d’ell, l’espectacle està garantit el mes vinent.

 

–L’esportista neix o es fa?

–Una mica de les dues coses. La vocació ajuda però també el fet de tenir alguna persona a prop teu que practiqui l’esport. Jo no tinc cap familiar que m’hagi mostrat la btt, ni esquí ni les motos, però sempre he tingut inquietud per aquests esports i al final s’han convertit en el meu estil de vida.

 

–Qui és el seu ídol d’infantesa?

–No n’he tingut cap.

 

–I la seva referència en l’actualitat?

–Tampoc tinc gaires referències.

 

–Què el motiva a aixecar-se cada dia del llit?

–Superar-me a mi mateix i no quedar-me estancat en res a la vida. S’ha de mirar endavant sempre. Sóc bastant ambiciós en aquest aspecte, el d’aprendre alguna cosa nova de la vida, el no quedar-me quiet... Aprofitar la vida al màxim.

 

–Té confiança en el futur?

–Sí. Tant a nivell personal com social. Jo vaig superant les meves metes. I el món està evolucionant molt ràpid, sobretot en les noves tecnologies, i crec que és bo.

 

–Es dedica plenament a l’esport o té altres feines?

–Tins altres feines. Negocis familiars i una empresa d’organització d’esdeveniments, Dreams Events, que va portar a Andorra l’Excalibur Race. 

 

–A part de dedicar-se a la BTT, té alguna afició?

–Tots els esports individuals, absolutament tots... Els hi trobo el seu punt, en especial els de velocitat i motor.  L’adrenalina i l’extrem m’apassiona. Des de l’escalada al motocròs o l’esquí de muntanya.

 

–Un petit plaer diari?

–Sortir a entrenar. Depèn del temps un esport o altre. Normalment combino bicicleta i moto, enduro, trial o motocròs. I si plou vaig al gimnàs, però quiet a casa no paro. És avorrit.

 

–Que la pot treure de polleguera quan competeixes?

–Que es facin mal els que surten davant meu. Et fan esperar quan estàs concentrat, a punt de sortir, i això desespera. Canvia tota la manera d’enfocar la carrera... Amb tots els respectes cap als que es fan mal. 

 

–Tres valors fonamentals que li demanaria a un ciclista?

–Consistència, esforç i sobretot paciència, perquè entrenant els resultats sempre arriben.

 

–Creu que a Andorra la feina dels esportistes té prou reconeixement?

–No, gens. No tenim cap ajut de ningú en segons quins esports, almenys jo em sento així. És difícil trobar patrocinadors, la Federació paga inscripcions i res mes... En esquí tenia beca, però és l’esport nacional.

 

–Quines mesures polítiques creu que l’ajudarien en la seva activitat?

–Fer neteja de tots els polítics.

 

–Quin consell donaria a un/a jove ciclista?

–Constància, no deixar de fer esport mai i que no et quedis estancat al teu país. Moure’t i descobrir altres llocs enriqueix i aprens molt més. H