PUBLICITAT

JUDITH PAMPALONA ANTROPÒLOGA

JUDITH PAMPALONA: «Els límits econòmics sí han tingut algun efecte»

Judith Pampalona
Judith Pampalona
Antropologa i de nacionalitat andorrana, Judith Pampalona està realitzant una tesi doctoral sobre els empresaris immigrants al Principat i les seves xarxes de suport. L’estudiant participa en el grup d’investigació egolab-GRAFO, del departament d’antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. I ha comptat amb l’ajuda i subvenció del Govern d’Andorra a través dels Ajuts de Tercer Cicle durant els anys 2011-2014. D’aquesta manera, Pampalona espera poder presentar la seva tesi de cara a l’any vinent.
 
– Sobre què tracta la tesi doctoral que està desenvolupant?
–És una tesi sobre antropologia econòmica i la idea és estudiar com arriben els empresaris immigrants a crear els seus negocis a Andorra, com s’ho fan amb les restriccions legislatives. Sobretot com s’ho han fet fins ara i quines xarxes de suport han utilitzat; si amb suport dels andorrans, del seu propi país d’origen o d’altres comunitats immigrants d’Andorra.
 
– La té molt avançada?
–Estic ja a la fase final d’escriptura, tot i que encara no tinc data de presentació. Però espero poder-la dipositar cap al desembre i defensar-la de cara al 2016.
 
–A grans trets, quina seria la conclusió de la tesi?
–Una de les conclusions més interessants de la tesi és que les restriccions econòmiques sí han tingut algun efecte amb les xarxes de suport, tal com s’esperava. Quan hi havia restriccions cap als drets econòmics dels immigrants s’obligava a que s’haguessin d’integrar molt ràpid per poder tenir una xarxa de confiança amb molts andorrans, de manera que els permetés desenvolupar-se més en aquest àmbit. I un cop s’han eliminat les restriccions econòmiques, s’ha pogut veure que aquestes xarxes de suport provenen bastant més del país d’origen. Hi segueixen havent empresaris ben integrats en la comunitat andorrana, però com que fa menys temps que resideixen al país, en el moment de crear el seu negoci, l’ajuda els hi ve de més.
 
–L’eliminació de la figura del prestanoms ha afectat d’alguna manera?
–La veritat és que cap dels empresaris que he pogut entrevistar tenia ja prestanoms. Una gran proporció n’havia tingut, però després de l’abolició, ja no n’he trobat cap que en tingui. 
 
–Estem parlant de petits o grans empresaris?
–He mirat de fer una comparació d’empresaris petits, empresaris més grans i tinc una petita mostra de 10 empresaris andorrans, per poder compara una mica les xarxes d’uns amb els altres.
 
–Quin tipus d’empreses desenvolupen els empresaris forans?
–Hi ha força varietat, des de l’hostaleria a la construcció, o els serveis. Però sobretot, quan els empresaris immigrants arriben a Andorra i comencen a treballar en una feina, normalment desenvolupen un negoci a partir d’aquesta experiència laboral. Ja sigui amb els seus antics patrons o per lliure o amb família, però sempre quan creen un negoci a aquí evidentment coneixen el sector del país.  
 
–Com ha evolucionat el nombre d’empresaris immigrants al llarg dels anys ?
–Després de recollir les dades, he extret que a l’any 2011 hi havia un total de 7.280 emprenedors a Andorra, d’aquests, el 60% eren del país, mentre que el 40% eren empresaris no andorrans. Al 2014 les xifres van variar una mica, doncs es van registrar uns 7570 emprenedors, i d’aquests, el 56% eren andorrans, mentre que el 44% restant eren empresaris immigrants.
 

Comenta aquest article

PUBLICITAT