L’evident desencís social ocasionat en gran mesura per l’entorn econòmicosocial i vist àmplia i socialment com a conseqüència d’una mala gestió política, és el factor que impulsava a Joan Seguí, funcionari duaner, amb el suport d’un conjunt d’implicats, a crear, a nivell andorrà una variant de Podemos. D’aquesta manera naixia ’Podem Andorra’, formació  erigida, segons els mateixos propulsors de la iniciativa, per escoltar i actuar en les preocupacions de la població.

 

–Podem Andorra es crea per fer una política pública més propera a les necessitats reals de TOTA la població. 

 

–Podem Andorra comparteix amb Podem Espanya la mateixa base ideològica, amb les característiques pròpies d’Andorra.

 

–Volem que la gent se senti identificada i estimada per la classe política de manera que els temes socials i laborals tinguin més rellevància. Els tres pilars de Podem Andorra són afers socials, afers sindicals i partit polític, cada un treballa conjuntament amb els altres segons les necessitats que se’n derivin de les solucions a aportar. 

 

–Ara mateix, com un dels promotors, Podem està treballant en la recollida de signatures per al vot dels residents a les Comunals, donem suport directe a la ILP per la custòdia compartida  i paral·lelament estem enllestint els tràmits per quedar registrats com a partit polític. 

 

–Temes ja tractats i que mai veuen la llum com l’avortament, la custòdia compartida per defecte, la doble nacionalitat i reducció de temps per assolir-la, cobertura sanitària al perdre la feina, desenvolupament sindical, serien un exemple entre d’altres. Els partits polítics tradicionals no més els mencionen en campanya i a l’hora de la veritat no mouen fitxa. 

 

–Jo m’inclino a dir que el polític es fa, gairebé podem dir que la vocació de polític la crea una inquietud per ser un «mecànic social» i ser polític seria l’especialització  on l’eina de treball és el partit.

 

–Tinc antecedents familiars de lluny com Salvador Seguí, ‘el noi del sucre’.De fa anys que estic vinculat amb el món sindical andorrà, al veure el difícil que és avançar amb els governants tradicionals de sempre, per tal de tenir més incidència sociolaboral d’una forma més amplia ja toca fer una política que surti de l’estancament, que doni solucions a les demandes socials, una política per a tots.

 

–He treballat en vàries coses i de fa 25 anys que treballo a la Duana Andorrana, una feina digna on no regalen res, torns de nits, festius treballats i tornicitat variable ens acompanyen constantment.

 

–Fins abans de la crisi, la societat ha donat molt de valor a coses que no calen, la crisi econòmica està ajudant a renéixer un pensament diferent on els valors humans prenen més força.

 

–Andorra té unes característiques singulars, no tenim sistema monetari propi, ni indústria, ni matèria prima, tot ens entra manufacturat sense ser exportadors de quasi res. Ens cal ser realistes i potenciar els recursos que tenim. Val a dir que si fos el cas, aquesta hipotètica entrada de ple dret i obligacions ha d’anar avalada per un referèndum popular, no si valdrà que ho decideixin unilateralment els mandataris de torn. H