L’actor, director i productor Isak Férriz ha exercit per primera vegada com a president del Jurat d’un esdeveniment com l’Andorra Kids’ Film Festival, i assegura que sens dubte, tornaria a repetir l’experiència, quedant-se sobretot amb «la il·lusió en els somriures dels petits i davant de la màgia de la pantalla i dels colors». / Per ESTEFANIA GRACIA

 

–Molt enriquidora, sobretot perquè és un festival de curtmetratges infantils que en principi t’ha d’allunyar una mica dels teus objectius com a professional –perquè jo he fet pocs aspectes infantils com a actor de teatre i curtmetratges infantils tampoc n’he realitzat mai– però en canvi, descobreixes un món meravellós, perquè els petits són el nostre futur i és genial intentar explicar-los i donar-los un bon missatge tant mediambiental com de valors, perquè aquests ens comandaran i ens pagaran les nostres pensions d’aquí a uns anys, i si no els obrim la ment a noves possibilitats culturals i econòmiques de poder tirar endavant, que entenguin que en el món de la cultura es treballa en equip i es donen uns valors molt positius, i que és molt necessària, doncs estem acabats com a societat i com a país. Per tant, és genial participar en aquests esdeveniments i veure la seva ment i les històries que intenten explicar.

 

–Sí, crec que és bàsic, els nois que hi han participat segurament recordaran l’experiència durant molt de temps. Tenir l’oportunitat de veure la història amb els pares i companys de l’escola i després debatre-ho tant a classe com amb els pares, els fa despertar un esperit crític, fa que no es creguin tot el que veuen només per la televisió, un dels grans mals que tenim avui en dia en la nostra societat. 

A més, és bo que ells vegin altres maneres d’explicar històries que normalment els grans mitjans no les tenen. Tot el que sigui sumar per les noves generacions és molt positiu, sempre, i invertir en aquests actes culturals potser no té un retorn econòmic immediat, però és que aquest retorn immediat sol ser efímer, i en canvi, sí que s’obté un retorn com a societat molt més sòlid que ens farà créixer. 

 

–Sí, per exemple, amb els tallers que vam tenir dissabte a la tarda i on podíem veure com es fa l’stop motion, o on es proposaven histories per explicar un conte i després narrar-lo amb animació, ells veuen com es treballa en equip per explicar una historia i transmetre un missatge a l’espectador, i jo crec que això és molt bo, no només perquè es dediquin al món del cinema o la cultura, que tan de bo, sinó també per despertar el seu esperit crític que això ens fa estar molt més atents a les enganyifes dels de dalt que ens intenten ‘colar’ cada dia des de tots els sectors.

 

–Sí, i això és molt positiu per entendre la diversitat, que és un dels valors del festival, i això està molt bé, veure altres punts de vista d’altres cultures fa que els petits adquireixin un respecte per la diversitat, un aspecte molt important en un món globalitzador com en el que estem, a més, és molt absurd que avui en dia encara existeixi racisme i xenofòbia.

 

–En la qualitat de l’animació i en la dificultat de la mateixa, per exemple, si és un stop motion és molt més complicat, per tant, mirem la bellesa pictòrica. També ens hem fixat en la història, el guió, la complexitat, en que el film s’entengui i sigui pedagògic per a un nen, en el missatge, que sigui constructiu i que vagi d’acord amb els valors del festival, on es té molt present el medi ambient, i la diversitat.

 

–La il·lusió en els somriures dels petits i davant de la màgia de la pantalla i dels colors.

 

–I tant! Sense dubtar-ho. A més, crec que és el que hem de fer, els que portem ja uns anys, i ja comencem a tenir el cul una mica pelat en cada sector ho hem de fer, perquè crec que quan començàvem, a tots ens hagués agradat que la gent que s’hi dedicava vingués i ens incentivés o ensenyés la seva professió per despertar-nos, o no, una altra visió i ens fes descobrir una passió que potser no teníem prevista i a l’escola no ens l’havien ensenyat. Això és molt bo, i també és bo que avui dia es faci teatre com una activitat extraescolar a gairebé totes les escoles d’Andorra, perquè aprenen a treballar en equip, a veure punts de vista diferents, i això és bàsic, si no entenem això, estem perduts.