PUBLICITAT

JOAN SANS Cap del Servei de Política Lingüística

JOAN SANS «El problema és l’ús que fem de la nostra llengua»

El Cap del Servei de Política Lingüística, Joan Sans.
El Cap del Servei de Política Lingüística, Joan Sans.
El cap del Servei de Política Lingüística d’Andorra i actual conseller de la minoria al comú d’Encamp, Joan Sans, participa activament en el creixement lingüístic de la població. En aquest aspecte, Sans creu que el grau de coneixement del català que presenta la ciutadania «és bo, però el problema és l’ús que en fem de la nostra llengua».
 
–Quan apareix el servei de política lingüística i amb quins propòsits?
–Vam néixer el 1988 amb el nom d’Assessorament Lingüístic, amb els objectius de fer millorar el grau de coneixement del català de la població del país i augmentar-ne l’ús. L’any 2000, després de l’aprovació de la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial vam passar a ser l’òrgan oficial de promoció lingüística.
 
–Quins són els punts bàsics de la seva actuació?
–Els punts bàsics de la nostra actuació són l’assessorament, la dinamització de la llengua i vetllar pel compliment de la legislació lingüística. 
 
–Com duen a terme aquestes actuacions?
–La disminució dels recursos humans i pressupostaris dels darrers quatre anys han provocat que la feina s’hagi hagut de centrar bàsicament en l’àmbit de l’assessorament, sobretot a la part de correcció de la documentació del Govern. 
 
–Tenen algun projecte recent en ment o que estiguen estudiant per fomentar l’ús del català al Principat?
–Ens agradaria recuperar l’activitat de dinamització lingüística a través de campanyes adreçades a sectors on l’ús de la llengua oficial és molt baix, com ara la restauració i l’oci però això es tradueix en recuperar els recursos humans que teníem i va lligat, alhora, a una disponibilitat pressupostària més gran per poder executar projectes nous sense fer-ne desaparèixer dels que funcionen actualment.
 
–En quins escenaris s’usa més el català a Andorra? I en quins menys?
–La darrera enquesta torna a posar de manifest la situació de diglòssia en què, tot i la ‘plusvàlua identitària’ que atorguem els andorrans al plurilingüisme, predomina l’ús de dos llengües: el català en àmbits més aviat formals (Administració pública, banca, assegurances, atenció mèdica, botigues minoristes i lloc de treball) i el castellà, en els informals (serveis, lleure, amics).
 
–Quin és el sector que utilitza més el català aquí? I el que menys? Per quina raó?
–Respecte dels resultats del 2009, continuem trobant contextos en què la llengua d’ús més habitual és el castellà tot i que en percentatges comparativament inferiors (grans magatzems, restaurants, transports públics, pubs o discoteques i perruqueries o barbers) i contextos on la llengua predominant continua sent el català, que experimenta un ascens important (metge o dentista, botigues, bancs, assegurances o gestoria). 
 
–Després d’haver realitzat l’estudi, com definirien la situació de l’ús del català a Andorra?
–El català actualment se situa en un escenari més favorable que en anys anteriors, en què augmenta no només el percentatge de persones que el tenen com a llengua materna, sinó també el de persones que s’hi identifiquen. Els canvis que es produeixen en el perfil de la població tenen una forta influència en el progressiu augment del protagonisme del català. 
 
–Creuen que s’està fent suficient per millorar el grau de coneixement del català de la població del país i augmentar-ne l’ús, o es podria fer més?
–El grau de coneixement és bo, però el problema és l’ús que en fem de la nostra llegua. Des d’un punt de vista personal, el repte perquè el català torni a agafar el valor social i simbòlic en la construcció de la identitat andorrana no és fàcil. És imprescindible treballar en la implantació de mesures de dinamització de la llengua com a estratègia central de la participació en la societat civil i que afavoreixin, alhora, un sentiment de pertinença. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT