Cathy O’Dowd ha passat 30 anys de la seva vida a Johannesburg, Sud-àfrica, indret on va néixer. Però es va adonar que haver nascut en un lloc, «no és una raó suficient per viure-hi per sempre, especialment si arribes a estimar les coses que no pots trobar, com la neu, l’alta muntanya i els esports d’hivern, com és el meu cas». Així que va decidir mudar-se a Andorra i ara ja fa 15 anys que viu a La Massana. O’Down és una aventurera innata, doncs va ser la primera dóna en escalar l’Everest pels dos costats. I en el seu primer projecte del cim, va participar en l’expedició sud-africana que apareix en l’actual pel·lícula ‘Everest’. / Per ESTEFANIA GRACIA

 

–Realment, jo no estava perseguint aquest rècord i és en gran part una coincidència que jo arribés a ser la dona que va arribar a fer-ho. Però és divertit ser capaç de reclamar un registre ‘primer del món’ i que sens dubte ha ajudat en la meva carrera com a oradora motivacional.

 

–Només volia una oportunitat d’escalar l’Himàlaia. I en aquell moment, gairebé no hi havia expedicions procedents d’Àfrica del Sud. Jo havia aconseguit pujar al centre d’Àfrica, als Andes bolivians i als Alps. I tenia moltes ganes de visitar l’Himàlaia, però no vaig poder trobar una forma d’arribar-hi. Llavors, vaig veure la publicitat al voltant de la primera expedició a l’Everest sud-africana, i que estaven buscant una dona per unir-se a l’equip. Per a mi, no es tractava de l’Everest, i per descomptat, no esperava arribar al cim. Només volia anar a escalar i construir la meva experiència.

 

–A causa de la forma que tinc a l’equip, no tenia gaire temps per fer una preparació específica. A més, en aquell moment, jo estava vivint a Grahamstown, així que no hi havia muntanyes properes per entrenar. Vaig córrer molt i vaig fer excursions costa amunt amb un paquet a sobre. També em vaig entrenar amb peces per fer més força a la part superior del cos. Més enllà d’això, només cal tenir la ment oberta, i estar disposat a acceptar el que sigui; qualsevol desafiament inesperat que pugui venir amb l’aventura.

 

–Va ser una experiència molt sorprenent, però molts dels sentiments que vaig sentir no eren en realitat sobre l’escalada de la muntanya. Vaig arribar a la primera expedició a l’últim minut i arribar al cim va ser tota una sorpresa. A més, en aquells dies jo tenia molta més confiança en mi mateixa, tant com a escaladora com a persona que podia guanyar-se la vida en el món de l’aventura.

 

–Per a mi el millor moment va ser no estar de peu a la part superior. Perquè tan aviat com vaig arribar al cim, el que més em va preocupar va ser poder baixar de nou amb seguretat. A la primera expedició, tothom parlava sobre el problema de pujar l’esglaó Hillary, un pas de rock famós al mig d’una cresta de neu estret que porta al cim. Aquesta zona no es pot veure fins arribar a la part superior de la Cimera del Sud, a 8.600M metres. Així que estàs tota l’expedició preguntant i preocupant-te per la carena final i el pas de roca. I recordo que a les 8 am en el nostre dia de cim vaig donar un pas cap a la part superior de la Cimera del Sud i vaig veure la cresta de neu i el graó Hillary per primera vegada. I en aquell moment, vaig pensar: No és tan difícil, puc pujar! Aquest va ser l’instant en què jo realment vaig creure que arribaria a fer tot el camí fins al cim.

 

–No. Hi ha moltes noves aventures pel món per tornar un cop més a l’Everest. La meva última expedició a l’Everest era intentar una nova ruta a la cara est (Kangshung). Era massa difícil i massa perillós per a mi. Veritablemet, no s’han fet tots els reptes de l’Everest, tot i les històries que veiem en els mitjans de comunicació que diuen que la muntanya és ‘fàcil’. Hi ha dues noves rutes que es poden fer, però requereixen escaladors de nivell mundial.

 

–La meva pròxima expedició serà a la primavera de 2016. Formo part d’un equip de sis persones que farem la Muntanya Logan, el pic més alt de Canadà i el segon més alt d’Amèrica del Nord. És una expedició amb esquís, tirant del nostre equip en trineus i pujant la ruta estàndard. Hi ha poca dificultat tècnica real, però la zona és molt remota, el clima és impredictible i pot ser molt fred. Mai no he pujat a l’extrem nord d’Amèrica i mai he fet una expedició d’esquí a les grans muntanyes, així que és per això que estic molt interessada en aquesta fita.

 

–És un bon lloc per començar, tenim l’escalada, alpinisme i esquí de muntanya just a la nostra porta, juntament amb la via ferrada. M’encanta ser capaç de sortir unes hores per fer alguna cosa divertida a les muntanyes, i tot i així ser capaç de tornar a casa i fer un dia de treball. I per descomptat, tenim millor temps que les cadenes muntanyoses més grans del nord. També tenim fàcil accés a algunes zones d’escalada increïbles prop de les fronteres. I tenim tot el Pirineu per practicar l’esquí i l’escalada alpina. Hi ha tant per fer!