Fa 40 anys que exerceix com a oncòleg, pel que ha vist i treballa en el seu progrés, en concret en el del càncer de mama. Avui, a un quart de nou del vespre, intervindrà al Centre Congressos d’Andorra la Vella per parlar sobre ‘El tractament personalitzat del càncer de mama: un salt cap al futur’. Josep R. Germà i Lluch parlarà sobre els notables avenços en aquest àmbit i l’evolució ja encaminada, en un acte organitzat per la Fundació Jacqueline Pradère.

 

–Plantejo la intervenció de demà orientant-me en tres èpoques perquè aquesta és la pregunta que vull respondre. Primer diagnòstic, després actualitat i finament faré una mica de futurologia. El diagnòstic de càncer de mama de fa 40 anys no té res a veure amb el d’avui, que sol ser precoç. Estudiar tumors més petits permet que no hi hagi la gran quantitat de mastectomies radicals dels 70. Avui, entre el 80 i el 85% de les dones fan cirurgia conservadora. A més, només traiem el gangli on hi ha el tumor. Si la invasió és important fem una cirurgia més important de l’aixella, però si no podem estalviar la limfogammagrafia, que abans succeïa amb freqüència.

 

–Hi ha dues grans escoles: la que comença als 40 i fa revisió cada dos i la dels 50 fins els 69 anys. Hi ha molta discussió. L’important és que les que tinguin antecedents de càncer de mama a la família comencin a fer el diagnòstic precoç 10 anys abans del diagnòstic a la persona propera. Si la mare el va tenir als 45, cal que la filla es revisi a partir dels 35.

 

–Les persones amb antecedents, en funció de l’edat de diagnòstic a la persona propera i, després, les dones de més de 40 anys.
 

–A més del diagnòstic precoç i la innovació en cirurgia conservadora tot revisant si el gangli sentinella és positiu, en radioteràpia postoperatòria s’han fet passos importants: hem iniciat un estudi en què estem col·locant al lloc del tumor extirpat una eina de radioteràpia amb què irradiem la zona, cosa que evita que la malalta hagi de venir diàriament durant 4 o 5 setmanes. Això s’està iniciant però probablement s’acabarà imposant els propers anys. 

 

–La quimioteràpia ha millorat tant en efectivitat com en tolerància. Hem incorporat el que avui es coneix com medicina de precisió, descobrint mecanismes íntims de la cèl·lula tumoral, que la distingeixen de la normal, i els hem convertit en dianes per dissenyar fàrmacs. Així actuem només sobre les cèl·lules tumorals, pel que s’és molt més específic.
 

–Podem treballar sabent quines són les alteracions genètiques de cadascun dels tumors i basem la terapèutica en les alteracions genètiques. Abans pensàvem en el càncer de mama com una malaltia única però podem parlar de cinc diferents i per tant aplicar terapèutica diferent.

 

–Podem tipificar-ne cinc: els luminals (l’A i el B), que responen molt bé als canvis hormonals. Després tenim els que tenen una alteració genètica específica, anomenat HER2, pel que tenim fàrmacs específics que permeten actuar en els receptors. L’altre és el triplenegatiu, que no té receptors d’estrogen, de progesterona ni l’HER2.

 

–Són els més agressius però, curiosament, aquestes malaltes responen millor a la quimioteràpia.
 

–Sí, s’estan personalitzant les terapèutiques i, a més, depenent de les plataformes moleculars, podem saber si les cèl·lules tenen més o menys possibilitats de reaparèixer, el que permet decidir si donar o no quimioteràpia. Resultats recents demostren que aproximadament el 65% de les malaltes que abans rebrien quimioteràpia la deixen de rebre avui, un altre avenç molt interessant.

 

–Els darrers 40 anys hem fet desaparèixer les malalties infeccioses. També estan pràcticament controlades les cardiovasculars, molt millor tractades. La gent arriba a edats més avançades i el càncer és precisament una malaltia de l’embelliment dels pacients, per això es produeixen cada vegada més.

 

–Cada vegada curem més: la taxa de curació de les malalties és del 90% si la detecció és precoç i s’agafa el malalt a temps. No podem evitar l’envelliment però és cert que cada vegada curarem més malaltes amb càncer de mama i, les que no, viuran molt més temps. 

 

–Calen molt més recursos. El percentatge de PIB que s’està invertint és molt baix. El talent se n’està anant vers Europa, on també hi ha altres problemes. S’està complicant molt la vida als investigadors; no hi ha cap tipus de dubte que s’ha d’invertir molt més.

 

–S’han fet avenços tot fent al país algunes terapèutiques que abans es feien a l’exterior. Però Andorra només té 70.000 habitants, pel que no pot tenir tots els mitjans. Per tant, és important fer l’estratègia diagnòstica adient.