MAGDA SINFREU Gent Gran Escaldes
MAGDA SINFREU «La Llar és un espai de vida i de convivència»
El 15 d’octubre, la Llar de jubilats d’Escaldes-Engordany va celebrar els seus 10 anys d’existència. Per commemorar els dos lustres des que es va iniciar l’activitat, més d’un centenar de padrins i padrines van gaudir d’una jornada farcida d’activitats. La consellera de Medi Ambient i Gent Gran de la parròquia, Magda Sinfreu, assaboreix encara els bons moments viscuts durant el dia.
–Quin pòsit li va deixar la celebració?
–Molt dolç. Va ser una jornada festiva per a la gent gran i s’impliquen moltíssim en aquests actes. Unes setmanes abans es van dur a terme diferents campionats de brisca, botifarra, billar, petanca, dominó i altres nocs de taula i, el mateix dia 15, es va fer el lliurament de premis. Un ambient divertit, d’absoluta germanor que va culminar amb un berenar, un discurs dels polítics, un pastís commemoratiu i un ball final. La Llar és un espai de vida, de convivència i entreteniment.
–Quina serà la propera trobada oficial de la Llar?
–El berenar de Nadal que traslladarem al Prat del Roure, perquè la Llar es queda petit. Almenys s’aplegaran unes 350 persones, que és més del doble dels que van acudir al 10è aniversari. Es farà el 10 de desembre però, la propera cita que es realitzarà a la Llar, serà per a la Castanyada. Es farà la celebració típica amb castanyes torrades i panellets i, fins i tot, vindrà gent jove a aprendre a fer-ne. Es preveu que es facin uns 700 panellets.
–Hi ha gent que acostuma a passar el dia?
–Sí, i tant. Des del matí fins a la nit sempre es pot trobar a gent i, a més, disposen del servei de menjador que, actualment, fan servir uns 30 padrins, depèn de les temporades. Els preus del servei de bar són molt assequibles i ofereixen un 50% de descompte i molta gent, per no quedar-se a casa i trobar-se amb altres padrins, acostumen a apropar-se ja al matí a la Llar. Esmorzen, miren el diari, peten la xerrada i, molts d’ells, ja es queden a dinar i a passar la tarda jugant a les cartes, al rummikub o al dominó. Sempre hi ha moviment.
–La introducció del servei a domicili és un gran pas endavant.
–És una prestació que donem al ciutadà en cas de necessitat. Hi ha 10 persones treballant per hores que van a una casa i els ajuden amb la higiene, porten a passejar al padrí, els acompanyen al metge o a comprar i estan pendents d’aquella persona. Aquest servei es va iniciar al 2005 amb només tres persones i ara en fan ús al voltant d’unes 65.