El doctor en psicologia i expert en addiccions tecnològiques, Xavier Carbonell, va ser un dels darrers conferenciants convidat per la Fundació Crèdit Andorrà amb l’objectiu de tractar els temes de màxima preocupació de l’actualitat. En parlar d’addicció a la tecnologia hom ho vincula de seguida a quelcom negatiu. No obstant –i sempre que se’n faci un ús racional– això no és així sinó més aviat al contrari; hem de fer ús de les noves tecnologies.

 

–Així és.

 

–Crec que poden aportar, en un sentit ample, capital social. És a dir, relacions i ús d’aquestes connexions. També poden aportar una preparació per al que serà la comunicació del futur -o del present, depèn de com es miri- i, de la mateixa manera, facilitar la inserció al mercat laboral. És a dir, si pensem en la societat del present i la que intuïm que serà del futur, aquesta societat passa per l’ús i el desenvolupament d’aquestes tecnologies. No només passa, a més, per consumir la informació que generen els mitjans sinó per crear part d’aquesta informació. Les xarxes socials, en aquest sentit, col·laboren en tots aquests punts.

 

–Hem de distingir entre informació i coneixement. Això passa sempre; no tota la informació escrita és certa. Aleshores el què hem de fer és traslladar els criteris que ja arrosseguem per analitzar la informació analògica per passar a analitzar la digital. I així segurament desenvolupar nous paràmetres per examinar els documents a què tenim accés.

 

–Sí: tots preferim investigar i descobrir a que ens donin les coses fetes. Aleshores, l’ús d’aquestes tecnologies afavoreix la sensació que un és el gestor del seu propi coneixement; que no li ve donat sinó que el construeix.

 

–Cal parlar d’un parell de fenòmens. He estat criticat al meu àmbit per no distingir entre les relacions que es donen a Facebook o WhatsApp de la comunicació real. Però aquesta divisió ja no es dóna sinó que ambdues es complementen; el jo real ja no és independent del digital. D’altra banda, ens hem d’adaptar a aquestes tecnologies i aprendre a usar-les. No sé qui hauria de ser el mestre, però està clar que encara no n’usem tot el potencial i que, en ocasions, en podem fer usos inadequats en funció del context o abusius en funció del temps que hi dediquem.

 

–Per adaptar-nos a la impremta van caldre 500 anys. Tenim una experiència a l’hora de llegir pantalles analògiques i com usar-ne la informació. Amb les noves tecnologies tenim poca experiència, encara hem d’aprendre a utilitzar-les.

 

–El temps i com estudiem què hem de fer amb les noves tecnologies, no es tracta només de temps, també hem de ser actius i entendre què és el que ens aporten, on hauríem d’invertir més temps... Hem d’aprendre i, si val, fer psicoeducació, dietes digitals, donar codis de conducta i d’etiqueta... Igual que hi ha un codi de circulació pel transport, establir una etiqueta de les noves tecnologies. La societat demana canvis en les maneres de relacionar-nos i hem de continuar treballant i millorant.

 

–Un jove que avui dia no conegui les noves tecnologies està afavorint la seva bretxa digital. Si no tenen accés a totes aquestes tecnologies es produeix una escletxa, ell mateix s’està marginant i, a més, si no sap usar aplicatius com LinkedIn, per exemple, s’està tancant portes. Igual que als currículums s’hi posa les competències lingüístiques, ara s’hi ha d’afegir les digitals.