Dóna una lliçó de vida a cada paraula que pronuncia. El cas d’aquesta perruquera encampadenca, d’origen argentí, és realment per aplaudir. Silvana, de 43 anys, ha superat tres cops un càncer i estén la seva mà a tot aquell que ho necessiti. Porta nou anys a Andorra i va venir al país «per estar sis mesos, a veure la meva germana». És feliç perquè «sembla que tot ha acabat» i el seu tercer tràngol ha quedat ensorrat. Ha acabat el seu tractament i els últims controls rutinaris i ara comença la fase de reconstrucció del pit. Un exemple de força, d’optimisme, de valor i de ganes de viure.

 

–Va sorgir d’una forma molt natural. Tinc familiars que estan passant per aquesta situació i els intento aconsellar, tranquil·litzar i aportar tot l’optimisme que tinc. Una infermera de l’hospital em va demanar el meu contacte per saber si voldria explicar el meu cas i la meva experiència a altres noies que estan vivint el tràngol del càncer de pit. A més, les intento explicar tot al voltant del tema de la reconstrucció de pit i aportar el meu granet de sorra. No és res que hagi buscat, simplement, m’agrada ajudar als altres.

 

–Naturalment, tot i que el neguit és diferent en cada persona i unes són més porugues que d’altres. Jo, per exemple, sempre tracto de mirar endavant i ser positiva, però, evidentment, també em feia preguntes i tenia certa por per saber què passaria.

 

–Una alegria enorme. Miro sempre d’estar bé perquè, després d’haver superat tres cops aquesta malaltia en cinc anys, no em puc permetre estar malament i trista. La mentalitat que tinc és centrar-me en viure el dia a dia perquè mai saps què et pot passar d’aquí a deu minuts. Un cop passes algo així es veuen les coses d’una altra manera

–Ballar salsa. Vaig a classe els dilluns i els dimecres. M’encanta!

 

–El paisatge i les seves muntanyes.

 

–He sentit a molta gent dir que els andorrans, al principi, són molt tancants però a mi no em va passar. Amb mi sempre s’han portat molt bé.

 

–La Vall d’Incles.

 

–Vaig deixar l’Argentina per venir a Andorra i ara, t’asseguro, que no me n’aniria mai d’aquí. M’agrada viatjar, però Andorra és casa meva.

 

–No tinc la sensació que els preus siguin excessius, però en segons quins articles, com el menjar, sí que es nota la diferència, per exemple, amb Barcelona. M’ho diuen molt els amics.

 

–No, mai m’ha interessat. Ni l’andorrana ni l’argentina.

 

–Depèn d’on estigui i el que hagi de fer. La veritat és que puc estar perfectament sense fer-lo servir i només l’acostumo a mirar més si espero alguna trucada o alguna notificació. Si hagués quedat per sopar i m’hagués descuidat el mòbil a casa no patiria gens.

 

–Els documentals i els espais d’investigació i de casos reals.

 

–Amb el tractament no tenia moltes forces ni ganes per practicar, però abans feia molt de cardio al gimnàs i ara m’agrada sortir a caminar.

 

–Tu ho has dit, ho intento almenys. Sempre que es pugui sí que intento estalviar una mica. H