Una vida dedicada a l’esquí. Va ser un dels membres fundadors de l’Esquí Club Ordino Arcalís i durant dos anys el president de l’entitat. També va formar part de la junta directiva de la Federació Andorrana d’Esquí quasi una dècada i al llarg de vint anys va ser el director del Trofeu Borrufa, esdeveniment amb el que actualment hi col·labora amb diferents responsabilitats.

 

–L’esportista neix o es fa?

–Neix. És innat. Després ha de venir acompanyat d’un treball amb tècnics professionals. I fa falta molta força de voluntat, perquè si es vol ser esportista d’alt rendiment s’ha de posar molt coratge.

 

–Qui és el seu ídol d’infantesa?

–Jean-Claude Killy. Va ser una gran figura de l’esquí, guanyant un bon nombre de medalles. Va ser un esquiador molt polivalent i per a mi el millor.

 

–I la seva referència en l’actualitat?

–Janica Kostelic, que fa molts anys va passar pel Borrufa. Ara hi ha altres corredores que la superen, però per a mi segueix sent una grandíssima esquiadora.

 

–Què el motiva a aixecar-se cada dia del llit?

–Anar a treballar. Sona estrany però tinc la sort de fer-ho en una cosa que m’agrada. Malgrat tots els maldecaps que hi ha, disfruto amb la meva feina.

 

–Té confiança en el futur?

–Sóc molt optimista. Malgrat que les coses a vegades no rutllen, la humanitat té futur. Crec que entre tots ens en sortirem.

 

–Es dedica plenament a l’esport o té altres feines?

–Treballo i sempre ho he fet relacionat amb el món de l’esport.

 

–A part de dedicar-se a l’esquí, té alguna afició? Quina?

–M’encanta la muntanya, ja sigui alta, mitjana o baixa. En sóc un gran amant. M’encanta fer grans passejades pel bosc. El rugbi també em té una mica el cor robat, ja que el vaig practicar de jove. És un dels pocs esports que miro a la televisió.

 

–Un petit plaer diari?

–Fer un cafè al matí.

 

–Què el pot treure de polleguera en una competició?

–Quan els pares renyen els fills sense cap mena de motiu en una competició. Ho he vist vàries vegades i no m’agrada gens. Si el nen o nena no ha aconseguit el resultat esperat no se li ha de clavar la gran bronca.

 

–Tres valors fonamentals que li demanaria a un esportista?

–Ganes de fer l’esport escollit, ser molt valent i constant.

 

–Creu que a Andorra la feina dels esportistes té prou reconeixement?

Des de fa uns 10 anys crec que a la premsa sí. A l’esport de la neu hi ha bons patrocinadors que donen suport econòmic i a nivell polític té un gran reconeixement.

 

–Quin consell donaria a un jove esportista?

–Que l’esport que triï el disfruti i el faci la seva feina diària, a més de continuar amb els estudis. Si gaudeix de veritat podrà arribar tècnicament molt lluny.