Dolors Carmona fa quatre anys que és consellera del comú a l’oposició, i aspira a liderar la corporació d’una parròquia que durant anys va ser un bastió fort socialdemòcrata. / Per ESTHER JOVER MARTIN

 

–Ha estat una manca de consideració  i de respecte envers la ciutadania que va votar unes sigles, un plantejament polític, i aquest canvi sobtat desharmonitza el panorama polític. La valoració correspon a la ciutadania, però no em sobta tant perquè el lloc de procedència del senyor Minguillón ja era el partit Liberal, i torna a casa.

 

–No em consta un intent de coalició, però sí que hi ha hagut una proposta d’SDP de crear una plataforma molt oberta, en la qual tothom hi tenia cabuda i els partits polítics no tenien identificació pròpia. Nosaltres no volíem desorientar la ciutadania, era important que tothom pogués explicar les seves idees i que quedés clar que el PS formava part de la plataforma. Mai s’havia parlat d’una coalició progressista PS-SDP, potser hi haguéssim estat d’acord. Per respecte al nostre votant no podíem entrar en una plataforma en què el plantejament ideològic no estigués clar.

 

–Sí, el vot estarà més diversificat, però esperem que el missatge arribi clar i que la gent tingui clar que representem un partit de progrés amb ganes de liderar el comú amb polítiques completament diferents de les que s’han fet fins ara. No hem d’oblidar que CD’i i DA van pactar en el seu moment, i ara van per separat. En aquestes eleccions hi ha dos partits progressistes i dos conservadors. 

 

–Això esperem! Andorra la Vella es mereix un govern progressista, capdavanter, un equip que lideri el comú amb projectes pensats per al poble i amb visió de país, sostenible, coherents amb els recursos que tenim, i creativitat, ganes, empenta i implicació de tots els sectors de la societat. El comú és l’òrgan gestor, però la participació ciutadania ha de ser efectiva. 

 

–Si des del comú fas una proposta sense haver mirat la viabilitat i la implicació que té... Abans de proposar els terrenys al Govern s’havia d’haver preguntat i analitzat l’impacte i no s’hagués arribat al punt de recular. El mateix va passar amb l’avinguda Meritxell: que si la tanco, que si l’obro, que si he de repicar el paviment, que si ara trec la decoració... Com ho viu la ciutadania? Amb desconfiança en la gestió comunal. Fa mal als ulls i a la butxaca. Les planificacions s’han de fer a llarg termini.

 

–Hem de trobar un equilibri, no pot ser que les infraestructures que en altres parròquies no són rebudes acabin aquí, però també és positiu que tinguem ubicats el Govern i el Consell General. Ara bé, per tot això hem d’oferir serveis complementaris, des del Servei de Circulació al manteniment, aparcaments comunals... Hi ha una despesa complementària. 

 

–Pel fet de ser capital tenim unes despeses addicionals, tant per ser capital com per acollir unes institucions que només estan aquí i requereixen serveis complementaris.

 

–Sí, però hem de ser prou intel·ligents i innovadors per no repetir! A Andorra és típic que quan una cosa funciona en fem tres més, i ens mengem els uns als altres. Hem de buscar altres referents. Vivand s’ha convertit en un referent de compres, cert, però nosaltres hem de potenciar el nostre sector suscitant un nou interès. No ho podem fer sols, ho hem de liderar però fer-ho amb tots els sectors implicats. I, sobretot, planificar què es vol fer a les diferents zones comercials. Quan parlem d’Andorra la Vella ens referim des del carrer de la Unió fins a la Margineda, i hi ha realitats molt diferents: zones comercials, industrials, residencials. Cada barri la seva identitat segons les seves particularitats, i hem de crear microciutats dins de la gran ciutat. 

 

–Hem de buscar sinergies. Si Vivand funciona, què ho pot complementar? No ens hem de tirar pedres els uns als altres ni fer comparacions odioses, hem de crear riquesa conjuntament. 

 

–Completament d’acord. És el conjunt cultural més emblemàtic, i els restauradors, veïns i comerciants han fet moltes iniciatives per promocionar el barri. Però encara es tracta de trobar què ens falta per projectar-nos, i ho hem de fer junts.

–La plaça del Poble! Fa 20 anys enrere era un lloc de trobada, on es feien moltes celebracions. Sí que hi ha més zones per organitzar manifestacions culturals, però la plaça del Poble està desangelada. És un lloc de pas, però no s’hi viu la cultura, l’oci, no és el referent de la ciutadania. 

 

–Quan els espais són tan diàfans i tan grans es perden les referències i el caliu. Per exemple, el bar de la plaça no està prou optimitzat i s’haurà de replantejar què s’hi fa. Hi ha d’haver un bar, i tant, però la planta de dalt està infrautilitzada. Hem de donar la vida a la plaça, i també al parc Central que és el referent dels joves i dels infants. 

 

–No hi estem d’acord. Es tracta de diner públic i la transferència s’ha de fer amb coherència, definint quines són les competències de cadascun. Quan sàpiguem qui fa què podrem parlar, hem d’estar oberts per veure qui pot donar el millor servei a la ciutadania. Serà un sistema molt més just, sostenible, transparent, i s’optimitzarà molt més el diner públic. El PS, quan estava al Govern, va impulsar la revisió de les competències. Després, DA va encarregar continuar la tasca a un ministre, però no va ser possible, van prevaler els interessos davant del bé comú. Les transferències del Govern es fan segons criteris de superfície i població, i no tenen la mateixa repercussió en un ciutadà d’Andorra la Vella que en el d’una altra parròquia, no és proporcional. Els criteris han de ser uns altres, i les transferències no es poden deslligar de les competències.

 

–Primer haurem de veure el pressupost! I començar a planificar els eixos d’actuació, com embellir eixos comercials i d’altres, perquè és erroni pensar que tota la parròquia és una zona comercial. També treballarem per la implicació de la ciutadania i impulsarem l’associacionisme. Un altre eix és la qualitat de vida de les persones. Finalment, garantirem la transparència i l’eficiència en la gestió.

 

–Em consta que es donen molts ajuts a famílies que no poden accedir a determinats serveis i es troben en situacions difícils. Hi ha casos de precarietat, el Banc d’Aliments ho demostra. Com a administració més propera a la ciutadania ens hem de fer ressò de la realitat social que tenim i impulsar accions preventives.