El tàndem Delfí Roca-Àngel Dalmau es va presentar per Andorra la Vella a les eleccions generals del març, i ara repeteixen equip però aspirant a liderar el comú. És la primera vegada que SDP concorre a unes eleccions comunals, tot i que ho fa com a Sentit Comú. / Per ESTHER JOVER MARTIN

 

–Crec que mostra el panorama polític que tenim a la parròquia i, per extensió, a tot el país. En realitat, hi ha conservadors, socialistes i progressistes, per a mi no hi ha quatre candidatures sinó tres, perquè Cd’i, Ld’A i DA són el mateix. 

 

–No, SDP és un partit nou en què hi ha membres que havíem estat militants del PS, però ara més de la meitat és gent nova que s’ha acostat a la política en haver trobat una formació de caràcter progressista, oberta i transversal. 

 

–SDP és l’única formació que ha parlat amb totes les altres per crear plataformes ciutadanes que anessin per feina. Sentit Comú és una plataforma ciutadana en què hi ha membres d’SDP i independents de caire progressista que defensen la gestió del comú, i no ho veuen com un trampolí per saltar a la política nacional. Sentit Comú representa la candidatura de la gent del poble, no dels partits polítics, volem ser els cònsols de la gent, no dels partits.

 

–Primer hem de definir les competències, i després ja parlarem dels diners. Aquí s’ha començat la casa per la teulada: s’ha fet un acord institucional entre el Govern i els comuns que fixa la xifra que es rebrà els pròxims anys, i s’ha menystingut el Consell General que és on rau la sobirania popular, i no hi estem d’acord. Definim les competències, si cal tocar la Constitució ho fem i quan sàpiguem qui fa què ja podrem parlar de finançament.

 

–Garantir els serveis bàsics a la ciutadania: aigua, higiene pública, carrers, escombraries, escoles bressol... El que fa la vida més fàcil a la ciutadania. També la gestió del territori, que podríem mancomunar. Per què no fem un pla de gestió forestal conjunt entre totes les parròquies? 

 

–Sí, però Andorra és molt petita i els comuns poden jugar un rol important: si una persona s’adreça al comú, aquest l’acompanya en tot el recorregut administratiu, sovint feixuc, que representa rebre un ajut social. El comú no és el prestador del servei social, però ha de facilitar la vida. Per exemple, hi hauria d’haver la figura del gestor perquè faci els tràmits. 

 

–Sí, n’hi ha, i hi ha gent que passa gana. A la nit hi ha persones que busquen als contenidors, i gent gran que passa dificultats que, per dignitat, no ho diu. Si sóc cònsol vull impulsar xarxes veïnals per detectar els casos als quals l’administració no arriba. S’hauran d’establir els canals perquè la informació ens arribi i se’ls pugui atendre.

 

–Una part sí, però sobretot és per manca de cohesió social. El comú ha de fer totes les accions necessàries no només per pressupostar coses que es poden comprar, ha de ser un comú humà, proper. Per això diem que volem posar les persones al centre de la gestió comunal, volem ser un gran veïnat. Que la gent se senti orgullosa de viure a la parròquia, que fem comunitat, que creem xarxes.
 

–Santa Coloma és un bon exemple, i no és la perifèria, és un poble amb identitat pròpia. Volem que totes les inversions i serveis arribin a tots els carrers, places i barris amb condicions d’igualtat. Cadascun té la seva personalitat per posar en valor. 

 

–Hem de potenciar l’associacionisme, no només entre comerciants sinó també entre els veïns. L’Associació de comerciants del centre històric ja té redactat un pla estratègic per la revitalització del sector, i el comú ho ha d’executar, sempre que es pugui amb finançament compartit. I el mateix amb la resta de barris.  

 

–Hi hauria d’haver associacions de veïns. En els barris viuen persones, i les persones tenen comerços. No hem de crear discriminació, cap barri pot funcionar sense la complicitat de totes les persones que hi viuen i/o hi treballen.

 

–L’expresident i l’actual presidenta de l’Associació de veïns i comerciants de Santa Coloma són membres independents de la candidatura de Sentit Comú. No militen però creuen en el projecte, perquè saben que es pot fer molt si comptes amb la complicitat dels veïns i comerciants.

 

–Si vols anar ràpid pots anar sol, tindràs rotondes, voreres, etcètera. Però si vols anar lluny hi hem d’anar en equip. Un contracte és un pacte, i ens comprometem a realitzar tot el programa, però no ho podem fer sols, necessitem que tota la ciutadania s’hi impliqui. Volem un pacte cívic.

 

–No atabalarem la gent amb consultes constants, les decisions les ha de prendre el comú. Però sabem que moltes coses se’ns poden escapar i volem establir canals de doble direcció, perquè la ciutadania també ens pugui fer arribar la seva opinió. Anteposarem els interessos de la ciutadania als del partit, i és el que denunciem en la campanya: hi ha formacions que esperen els comuns com una prova de força, i a mi em sembla que les persones els interessen molt poc o gens. 

 

–Pels interessos dels partits: els liberals volen conquerir els comuns per saltar al Govern i DA vol mantenir-se fort. L’altre dia el senyor Martí em va desitjar un bon resultat per evitar que entressin els altres, i no em va parlar de persones, ni de sostenibilitat, ni de circulació, ni medi ambient, ni embelliment... S’ha acabat fer política per als partits, s’ha de fer política per a les persones!

 

–No ho miraria en clau de competició. La vall és la conurbació urbana més gran del Pirineu, i el que hem de fer és compartir. Des del comú treballaré fort perquè totes dues vagin bé, tot i que és cert que la nostra parròquia ha quedat endarrerida perquè els que hi havia abans al comú han treballat més en clau partidista i no han fet la feina que els pertocava. 

 

–Al comú actual li manca transparència, i ens falta veure molts informes i enquestes sobre plans estratègics que s’han fet. Vull parlar amb comerciants, propietaris i veïns amb molta celeritat, no podem perdre més temps, cada dia que passa hi ha menys activitat comercial i, per tant, menys ingressos fiscals.