Xavier Sopena és des de finals del mes de juny passat el director del Centre Associat de la UNED de la Seu d’Urgell, substituint en el càrrec al catedràtic de filosofia Joan Mingorance, que va dirigir l’organisme des de la seva creació, l’any 1984, i del qual en va ser un dels impulsors. Sopena és professor-tutor del Centre d’assignatures jurídiques des del 2006.

 

–M’agrada llegir, la música i el cinema.

 

–Les seves valls i en particular la seva gent. Penso que a banda de gaudir d’un paisatge extraordinari, la seva gent té moltes qualitats.

 

–La circulació, sobretot aquells dies de gran afluència de turistes. 

 

–No tinc cap racó preferit. En qualsevol cas, penso que allò més important, no és el lloc on estàs sinó amb qui estàs.

 

–Sí reciclo. Reconec que les meves filles han après a reciclar a l’escola i m’han sensibilitzat molt. L’escola està fent una gran tasca en aquest sentit. De totes maneres, penso que, en general, cada vegada som més conscients que cal reciclar per preservar el medi ambient.

 

–Personalment no m’agrada pagar impostos i penso que a molt poques persones li deu agradar. Però també sóc conscient que és una necessitat. És evident que si volem uns serveis públics de qualitat (en educació, sanitat, etc..), l’Estat ha de tenir el recursos econòmics necessaris per assumir-los i a més, també són necessaris si volem ser un estat homologat amb la resta de països. Tanmateix, allò que em sembla cabdal és que el sistema fiscal sigui just i que les persones contribueixin a les despeses públiques segons la seva capacitat econòmica tal i com ho reconeix la nostra Constitució.

 

–Penso que hom marxa a treballar a l’estranger bàsicament per dues raons: per necessitat o per millorar a nivell econòmic o/i personal. De moment, no he tingut aquest pensament perquè he tingut el privilegi de trobar i desenvolupar la feina que m’agrada al Principat. Les meves filles potser ho tindran més complicat. 

 

–Doncs depèn. Entenc que Andorra segueix sent un país atractiu d’un punt de vista comercial i per això ens visiten molts turistes. Però això no vol dir que tots els productes siguin barats.

 

–Efectivament m’interessa la política perquè serveix per millorar la nostra societat. I doncs considero que no es pot viure al marge de la política. Per tant, segueixo a través dels mitjans de comunicació (premsa, ràdio i TV) allò que fan els nostres polítics, perquè penso, que amb més encert o menys, tots desitgen millorar la nostra qualitat de vida. 

 

–El mòbil és un instrument útil sempre que el seu ús no sigui abusiu. Durant els dies de feina sí perquè moltes vegades és l’únic mitjà per localitzar-me. Però també reconec que durant la resta de dies no em sento inquiet sense el mòbil, és més me l’oblido sovint.

 

–Principalment m’agraden els informatius d’ATV i d’altres canals de la televisió espanyola o francesa i els programes d’altres canals de televisió que em permetin aprendre alguna cosa.

 

–Els nostres coneixements s’aturen al llindar de la mort. Per tant, la mort és la incògnita per excel·lència, i  personalment em fa por. Normalment ningú no té ganes de morir, i fins i tot a un pas de la mort ens agafem desesperadament a la vida encara que tots sabem que la mort no és un fet sobtat, sinó un procés que comença quan venim al món. Tanmateix, penso que principalment la mort ens ha de fer reflexionar més sobre la vida, i doncs aprendre a gaudir més de la vida. 

 

–Penso que després de la mort no hi ha rés més. Però també respecto profundament aquells que pensen el contrari. 

 

–Practico molt poc esport i vaig puntualment a córrer.  Tanmateix sí que m’agrada caminar i intento, en la mesura del possible, desplaçar-me sempre a peu.