PUBLICITAT

«No m'he topat mai un Fornieles que em renyés»

ANDRÉS LUENGO
Periodic
Fornieles, de paisà, ens ensenya a creuar un pas de zebra. Foto: TONY LARA

–Vostè és dels que renya. ¿Què li diu, al vianant o al conductor que comet una infracció?

–Més que renyar, intento fer reflexionar, que la gent s’adoni que no respectar un pas de vianants pot provocar un accident, o que si aparca en un zona reservada pot fer-li la guitza a un discapacitat.

–¿I com ens ho prenem, que ens renyin com quan anàvem a escola?

–Hi ha qui admet el seu error, es disculpa i se’n va, i també qui se sent ferit en el seu orgull i et contesta.

–¿Quin és el pitjor piropo que li han dit mai?

–Ni me’n recordo ni vull enrecordar-me’n. Del que va passar ahir, avui ja ens n’hem oblidat. És l’única forma que la feina no t’acabi obsessionant. He tingut sempre molt en compte la reflexió que en certa ocasió em va fer una senyora a qui havia cridat l’atenció perquè havia aparcat en una parada d’autobús: ‘Jo també he tingut un mal dia’, em va dir.

–¿Quina conclusió n’hem de treure, si li puc demanar?

–El ciutadà té els seus neguits. Tots tenim problemes. I els agents hem de ser capaços de detectar el seu moment psicològic i actuar en conseqüència.

–¿Té el xiulet fluix, vostè?

–Evito tocar el xiulet tot el que puc, perquè acaba fent mal a la gola. Treballem molt amb la vista: observem l’actitud de conductors i vianants i intentem avançar-nos-hi.

–Vaja, com Cruise a Minority Report... Confessi: ¿qui són els usuaris més conflictius de la via pública?

–No és que siguin millors ni pitjors, però els forasters s’han educat en una cultura vial diferent i desconeixen els codis propis del país. És natural, i s’ha de tenir en compte per ajudar-los que respectin els passos de zebra, per exemple.

–¿És justa, la mala fama que persegueix el conductor andorrà més enllà de la frontera?

–El que passa és que al país no hi ha carreteres on prémer a fons l’accelerador, i per això la gent es desfoga quan surt a fora. Però tots hem llegit sobre aquests paios que fan carreres per les autopistes. Vaja, que els andorrans no conduïm pitjor que la resta de la humanitat.

–I a vostè, ¿se li’n va el peu, quan trepitja terra catalana?

–Quan pugem al cotxe, tots passem de ser vianants a pilotar una màquina potencialment mortal. Això ens transforma, i cadascú ho assimila a la seva manera.

–No fugi d’estudi. Li demanava si ha creuat mai en vermell...

–Alguna vegada. I després sempre me n’he penedit. Abans de saltar-nos un semàfor, tinguem en compte que podem causar un accident d’imprevisibles conseqüències, i que en un segon ens pot canviar la vida. Pensem-ho dues vegades.

–¿I s’ha topat un Fornieles que el renyés, en alguna ocasió memorable?

–Afortunadament, encara no.

–Ara que no ens sent ningú: ¿per què els funcionaris són els únics treballadors sindicats d’aquest país?

–Persisteix en certs empresaris la mentalitat que a casa seva poden fer el que vulguin. Si algun treballador els causa problemes, fora. Així que els únics que s’atreveixen a plantar cara i reivindicar els seus drets són els treballadors de la funció pública.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT