L’any 2000 va arribar al Principat i aquí ha plantat les seves arrels. Com a jugador de l’FC Andorra va viure els seus millors moments, per posteriorment passar a jugar a l’FC Encamp. També ha estat un dels referents de la selecció durant anys. Té 38 anys i des de els dotze que juga al futbol sala. La retirada encara no la veu propera i no es posa cap data per retirar-se. Vol continuar disfrutant a la pista.

 

–L’esportista neix o es fa?

–Neix. És un do, un gen, i s’ha de tenir unes qualitats des de ben petit. Això no vol dir que després no ho hagis de treballar al llarg dels anys, perquè s’ha de fer.

 

–Qui és el seu ídol d’infantesa?

–Romario. M’agradava moltíssim com jugava. Era un jugador molt tècnic.

 

–I la seva referència en l’actualitat?

–M’encanta Messi. Ho està fent tot per ser el millor jugador de la història de futbol, sinó ho és ja. Són èpoques diferents si els hem de comparar amb els altres grans del futbol, però jo no havia vist mai el que està fent.

 

–Què el motiva a aixecar-se cada dia del llit?

–Les meves filles. Despertar-me i veure el seu somriure fa que el dia sigui molt més fàcil.

 

–Té confiança en el futur?

–Sí, millor ser optimista i creure que tot anirà millor.

 

–Es dedica plenament a l’esport o té altres feines?

–Tinc una feina, però fins als 35 anys m’he pogut dedicar exclusivament com a jugador professional de futbol sala.

 

–A part de dedicar-se al futbol sala, té alguna afició? Quina?

–Jugar a pòquer. És un joc que cada cop m’agrada més. M’agrada la manera que has de pensar per tractar de guanyar i fins i tot li trobo algunes similituds amb el futbol.

 

–Un petit plaer diari?

–Seguir entrenant. Mantenir-me en forma i estar amb els companys ho valoro molt.

 

–Què el pot treure de polleguera en una competició?

–La falta de lleialtat. No suporto que un jugador vagi a fer mal a un altre amb mala fe. Hi ha entrades dures, però són part del joc. I hi ha unes altres que són amb mala llet i aquestes no m’agraden gens. Els jugadors d’un equip i un altre a la pista som rivals, però també companys de professió i no es pot permetre que passin coses així.

 

–Tres valors fonamentals que li demanaria a un jugador?

–Lleialtat, companyonia i fe.

 

–Creu que a Andorra la feina dels esportistes té prou reconeixement?

–No del tot. En alguns esports sí, però en d’altres podria haver-hi més.

 

–Quines mesures polítiques creu que l’ajudarien en la seva activitat?

–Que s’aboquin més esforços en la base, que és fonamental per a qualsevol esport. Els joves són el futur. Els equips sèniors tenen una major i millor estructura, però la base està una mica deixada i s’hauria d’ajudar més.

 

–Quin consell donaria a un jove esportista?

–Que tingui sempre la il·lusió i persegueixi els seus somnis. Depèn d’ell mateix per treballar dur i assolir-ho. A vegades et desil·lusiones pel camí, però no t’ha de desanimar i fer-te deixar-ho.