PUBLICITAT

SALVADOR BADILLO Mestre d’arts marcials

SALVADOR BADILLO «El cervell està desactualitzat, l’hem d’entrenar»

Salvador Badillo
Salvador Badillo
«El nostre cervell està dissenyat per sobreviure i li és igual fer-ho feliçment o instal·lat en la tristor», però disposem del «potencial» per capgirar les situacions que ens generen estrés per a extreure’n quelcom positiu. Les presentarà a Caldea-Inuu aquest vespre l’autor de llibres com Bendito Karma i Ocho senderos, Salvador Badillo, cinturó negre 6è Dan expert en la relació existent entre el cos i la ment que avui parlarà sobre com El cos ensenya a la ment. / Per Marisa da Costa
 
–En què consisteix l’aikido?
–És un art marcial japonès que es caracteritza per fer servir la força de l’atacant contra ell mateix. No és violent perquè fa servir la pròpia acció de l’adversari i aquest es fa tan mal com vol fer-te.
 
–Karma?
–Instantani [riu]. En el moment que et volen fer mal es fan mal ells. L’aikido aprofita la inèrcia de l’altra persona; genera un espai nou i, a partir d’aquí, aprofita aquesta força per reconduir-a cap a ell. 
 
–Com s’intervé en el sistema nerviós?
–La reacció cerebral d’una persona davant d’una situació d’estrés sempre és la mateixa: estabilització i fugida. Si no pot fugir, lluita. Si estimulen, a través de gestos, petits moviments o gesticulacions de la cara la paralització, evitem que s’iniciï o continuï l’atac.
 
–Sense violència.
–Sí, només hi ha la de l’atacant, nosaltres no n’exercim. Pràcticament, el que fem no fa mal, però paralitza el cervell. Saquegem el cervell.
 
–En què versarà la seva compareixença?
–Donaré claus per gestionar l’estrés. Saber què passa quan estem en aquestes situacions per incorporar hàbits de moviment –que són els interruptors emocionals més directes– per controlar la situació i controlar la memòria operativa l’abans possible. Treballarem allò que el nostre cervell percep com una lluita encara que a nivell intel·lectual no ho entenem així. 
 
–Per exemple, evitar un projecte amb obstacles?
–Davant d’un projecte el primer que es produeix és un ‘no sé què fer’. Aquesta resposta del cervell ajuda a recollir informació addicional del context. Però nosaltres no la fem servir així, ens quedem paralitzats i intentem fugir. Només quan no podem, lluitem. Però al lluitar actuem malament perquè hem perdut la perspectiva i estem en una visió de túnel; som incapaços de veure el voltant. És curiós: si hi ha un estímul més potent que el problema que volem resoldre, aquest darrer passa a ser més fàcil  perquè el veiem amb una altra perspectiva.
 
–No ho acabo d’entendre.
–Quan aprenem a conduir ens ensenyen patrons de moviments inconscients que fem sense pensar, però no t’ensenyen a conduir amb tempesta o situacions adverses, per exemple. Nosaltres som capaços d’adaptar-nos a qualsevol d’aquestes circumstàncies aprenent patrons i descobrint el nostre potencial per aplicar-lo quotidianament. Hi ha una hormona, el cortisol, que ens bloqueja l’intel·lecte i ens impedeix pensar.
 
–El cortisol pot desbloquejar-se?
–La única cosa bona que té és que permet repetir comportaments que ja estan assajats. Amb una sèrie de moviments del cos podem fer temps perquè el cervell torni a estar operatiu i recuperar la capacitat de decisió
 
–Directius i celebritats són molt proclius a aquests entrenaments. És aplicable a tothom, però?
–Aquestes persones viatgen i en ocasions es veuen abocades a un segrest, per exemple. Els ensenyem a guanyar temps en una situació d’aquestes perquè pugui fugir i perdre el pànic a través de la neurofisiologia: com mirar, com moure’s, què fer per tornar a tenir el control. Això és aplicable a tothom.
 
–Com va iniciar-se en el món de l’aikido i va arribar a ser 6è Dan?
–Vaig començar amb 14 anys però no em va agradar gaire. Més tard, vaig iniciar-me en el món de la seguretat i en veure que el que feia no funcionava vaig començar a buscar què fallava. No vaig trobar mestres així que per arribar al 6è Dan el que he hagut de fer és cometre molts errors.
 
–Quin ha estat el més greu?
–Creure que sabia alguna cosa i trobar-me en una situació que em va fer veure que no. Quan vaig perdre el meu germà, vaig agafar la situació per veure com ajudar a les persones. Hem de buscar sentit a les coses.
 
–Buscar la part positiva d’una situació extrema per mirar de ser feliç?
–Sí, i la felicitat no és un estat d’eufòria constant. M’agrada posar l’exemple d’Heracles, que va ser un heroi perquè es  va enfrontar coses com el lleó de nemea. Si no ho hagués, no hauria estat ningú. S’ha de buscar, en un món que va molt ràpid, aprendre i meditar sobre nosaltres mateixos i cap on anem ja que sempre anem en pilot automàtic.
 
–Quina és la meta del pilot automàtic?
–La mera supervivència. El cervell està desactualitzat i l’hem d’entrenar perquè no actuï d’una forma totalment anàrquica.
 
–És el que explicarà aquest vespre?
–Farem un exercici perquè la gent descobreixi tot el potencial i que permet veure fins on ens equivoquem quan lluitem. Som els únics animals capaços de, recordant, caure en un estat de depressió, pànic o tristor i, normalment, paguem això amb algú més feble. Hem d’aprendre a gestionar-ho per no fer mal a altres persones. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT