El seu nom va directament relacionat i associat, indefectiblement, al so, a la producció, a l’àudio i a l’art musical. El seu cap bull sense parar, ple d’idees, i té l’honor de ser el primer en muntar un segell –Iman Records– i la primera discogràfica a Andorra –Indústries Musicals dels Pirineus– i ha composat i arranjat temes per a grans DJ’s. És coordinador i tècnic de producció del Grup Flaix Andorra i va ser un dels pioners de la música electrònica al Principat. «A principis dels anys 90, aquest tipus de música va experimentar un impuls i vam començar a fer produccions pròpies, a exportar-les en format vinil i a gravar en les companyies més importants d’Espanya», assegura amb orgull.

 

–Sí. Amb aquesta edat ja tenia fet el primer vinil i després vaig estar com 10 anys voltant, punxant a fora i dins d’Andorra i canviant una mica el panorama. El meu primer treball va ser el primer que es va fer al país, a l’any 1992, i es deia «El Dios Imán». També he treballat, durant tota la dècada dels 90, amb altres artistes i vaig potenciar la meva tasca com a productor. Vam fer les nostres pròpies recopilacions i ajudàvem en la música de la gran majoria de DJ’s de l’època.

 

–Va arribar el 2000 i la força d’internet i ho vam deixar estar. Ens va fer una mica la guitza, la veritat, perquè el format físic ja no es venia tant. L’aparició de les noves tecnologies va ser un aspecte decisiu, la venda del vinil va començar a baixar moltíssim i ja no hi havien tantes botigues especialitzades. Pensa que venien DJ’s de fora a comprar música aquí i estàvem molt a la vanguarda de la música en general i, concretament, de la música electrònica. Aquesta etapa va coincidir, també, amb l’inici del meu periple a Flaix Andorra.

–Clar. Ara molts es preparen un simple pen i allà, en el seu ordinador, és on tenen emmagatzemada tota la seva música. Ara, qualsevol tipus de música la pots trobar a internet i amb bona qualitat i molts s’estalvien el fet d’anar carregat amb els vinils. És la facilitat, tot i que a mi m’agrada, de tant en tant, posar discos físics i a la ràdio ho faig.

–M’agrada molt la meva feina i tinc la sort de poder-me dedicar a la meva passió. És un privilegi, un plaer moure’m cada dia en el món de l’àudio, treballar a la ràdio i fer música.

 

–El fet de poder veure cada dia la meva parella. L’estimo molt.

 

–El cine. Més que la meva afició, el meu desig ha estat sempre poder musicar pel·lícules i és un aspecte que m’agrada molt. Quan vaig la cine, normalment, em centro i m’hi fixo més en el so i la música.

 

–El fet que sigui un país compacte. Tot està molt a prop i la gent és molt propera.

 

–Potser que l’oci nocturn s’hagi quedat encallat des de fa uns anys. Abans hi havia molt més moviment i es notava.

 

–Algunes vegades he de repetir diversos cops les coses i ho acostumo a fer sense entendre perquè les haig de repetir.

 

–No en tinc cap. Mai he estat de tenir referències i trobo molt més talent en la gent anònima i desconeguda, que no pas en grans artistes envoltats de megaproduccions. Sincerament, internet permet trobar moltes coses interessants. 

 

–Que ho pots fer molt bé a casa i ser un autèntic crack tècnicament, però que el més important és com arribar a ser el millor. Aconseguir un mateix vendre’s com a imatge és un pas vital, ja que des de casa no s’arriba enlloc. És important estar al lloc adequat perquè et puguin valorar i, sobretot, explotar molt la via de les xarxes socials.