El Conseller de Política Digital, Siim Sikkut, mostra les innovacions tecnològiques que Estònia ha emprat en tot el seu sistema administratiu. / Per ESTEFANIA GRACIA

 

–Bé, el que volem transmetre amb les conferències, i el que expliquem i exposem com a exemple, és que des d’Estònia portem fent les coses de forma digital des de fa molt de temps, tant de forma governamental com privada. Nosaltres volem exposar la nostra situació i mostrar possibles solucions a altres països que poden implementar les mesures que hem estat desenvolupant. A més, podem trobar punts de col·laboració amb altres països, com Andorra, i ens agradaria veure quines vies de col·laboració tenim en aquest aspecte amb el país. 

 

–Veritablement, aquesta és una primera trobada i una presa de contacte, per tant, primer hem de veure quines línies segueix el país. De primeres, nosaltres mostrem el que hem fet en les administracions locals i el sector privat, a partir d’aquí, nosaltres pensem que pot ser enriquidor que altres països comparteixin aquestes innovacions. Però estem segurs que podrem treballar en conjunt amb el Principat. 

 

–Per la nostra part, no hi ha cap objecció. Ens agradaria treballar les col·laboracions amb el país i estaríem molt contents de poder-hi tornar. 

 

–No hem pogut veure molt d’Andorra, però per exemple, es podria fer que tots els carnets d’identitat fossin digitals o que hi haguessin signatures digitals. A Estònia, tothom té el carnet d’identitat digitalitzat o una targeta SIM equivalent. Nosaltres no signem res sobre el paper, ja no. Només quan et cases.  

 

–Sí, per exemple, per demanar una recepta. A Estònia, no fa falta que vagis al metge per demanar-la, ell mateix te la pot enviar per Internet, tu la imprimeixes i vas a comprar el que necessitis a la farmàcia, t’estalvies molt de temps. 

 

–També. Tenim un servei molt popular anomenat e-School on tots els estudiants i pares d’aquests hi estan inscrits. És com un llibre de classe on els estudiants escriuen notes o els pares poden veure si els seus fills han faltat a classe, així, si el teu nen no ha anat a l’escola t’envien un missatge a l’instant. 

Ara també estem treballant en la manera de fer les classes més interessants amb nous materials i aprendre a través de les innovacions. L’educació és una àrea força amplia i complexa on encara ens queda per treballar. 

 

–Nosaltres vam començar molt aviat, cap al 1998-1999. Vam començar a buscar solucions per millorar el Govern, i estem contents d’haver-ho aconseguit en aquest temps. Però ara, la tecnologia avança molt més ràpid i les innovacions creixen molt més. Segurament, si comencéssim ara, hauríem assolit una societat completament digitalitzada molt més ràpidament, perquè hi ha molta més experiència tecnològica. 

Veritablement, els primers projectes que vam fer perquè les coses anessin millor no van trigar més d’uns mesos en realitzar-se. Tot i això, mai estàs del tot preparat. Sempre hi ha més coses per treballar. Ja estem treballant per dur les coses al següent nivell. 

 

–Jo crec que sí, per què no. Fins on entenc, Andorra té molts usuaris d’Internet, gairebé tota la població l’utilitza, i aquest és un bon primer pas. I té les condicions bàsiques de comunicacions per adaptar tot el sistema de forma digital. A més, també és un país petit, fins i tot, més que Estònia. I en un país petit es poden fer les coses de forma més ràpida i flexible. Qualsevol país pot esdevenir digital, però Andorra crec que té les primeres condicions. 

 

–Hi ha diverses vies, però per exemple, primer de tot, nosaltres tenim un Govern i una política molt mediàtica, transmetem molta comunicació. 

També, les entitats socials han de modificar la seva manera de comunicar-se socialment amb plataformes compartides. I cal canviar algunes legislacions per potenciar més la tecnologia.