PUBLICITAT

JAVI BORREGO

JAVI BORREGO: «Com a esportistes som exemple per a molta gent»

Rematada de Borrego en un entrenament de la selecció.
Rematada de Borrego en un entrenament de la selecció.
La desaparició del CV Andorra, per com es va produir, el va deixar tocat. Va voler estar un temps apartat del vòlei per realitzar un descans mental. Ja està fet, i la setmana passada va començar a jugar amb el CV Encamp. Vol seguir vinculat a un esport que va iniciar-se als catorze anys, superant unes proves que li van permetre obtenir una beca per a la residència Blume. Fins llavors només havia jugat a futbol. Va seguir amb el vòlei i va estar dos anys amb la concentració permanent de la selecció espanyola. Amb la majoria d’edat arribava al Principar, país amb el que ha defensat la samarreta de la selecció, i vol continuar portant-la.
 
–L’esportista neix o es fa?
–Es fa. És clar que hi ha una part amb la que es neix, però s’ha d’anar treballant dia a dia. S’ha d’entrenar molt per arribar a ser alguna cosa com a esportista.
 
–Qui és el seu ídol d’infantesa?
–No en tenia a cap especial, però en Michael Jordan era el màxim.
 
–I la seva referència en l’actualitat?
–Rafa Nadal, sobretot per l’esperit de lluita que té. I perquè costa trobar la seva sinceritat en un esportista d’elit. Si no està en condicions ho reconeix i això és molt admirable. No posa cap mena d’excusa i en un esport individual això costa molt de veure. Ell mateix sap si està millor o pitjor.
 
–Què el motiva a aixecar-se cada dia del llit?
–Els meus fills. Des de que van néixer em donen molta força per tirar endavant.
 
–Té confiança en el futur?
–Sí, sempre. Hi ha males ratxes, però per la vida s’ha d’anar amb optimisme.
 
–Es dedica plenament a l’esport o té altres feines?
–Treballo.
 
–A part de dedicar-se al vòlei, té alguna afició? Quina?
–Reunir-me amb els amics i passar una estona amb ells. També m’agrada molt la PS4 i jugar online, però sense abusar-ne.
 
–Un petit plaer diari?
–L’esmorzar, amb un cafè amb llet i un croissant. Cada dia m’agrada començar el dia així.
 
–Què el pot treure de polleguera en un partit?
–Que el rival busqui qualsevol excusa per aturar el joc. Tothom vol guanyar, però s’ha de fer de la forma correcta. Com a esportistes som exemple per a molta gent, i hem d’actuar en conseqüència. La fórmula per guanyar és entrenar i esforçar-te. No hi ha necessitat d’utilitzar maneres que no estan bé. 
 
–Tres valors fonamentals que li demanaria a un jugador?
–Sacrifici, disciplina i ser bon company.
 
–Creu que a Andorra la feina dels esportistes té prou reconeixement?
–Rotundament no. A nivell de país tenim la possibilitat de tenir esportistes i equips en les millors competicions i fent-ho bé. S’ha de donar més suport a tots, sigui l’esport que sigui, perquè tothom lluita pel que fa. Hi ha suficient espai per a que es pugui ajudar a tots.
 
–Quines mesures polítiques creu que l’ajudarien en la seva activitat?
–Fer un Centre d’Alt Rendiment seria una de les millors coses que es podrien fer. També una llei de mecenatge esportiu, amb les empreses privades tenint ajudes fiscals per donar suport a l’esport. Perquè a dia d’avui costa la vida que algú et doni una ajuda econòmica. Aquestes mesures permetrien donar un gran pas per a l’esport nacional.
 
–Quin consell donaria a un jove esportista?
–Molta paciència. Ha de tenir clar que els resultats no arriben ràpid. No ha de desistir mai. Hi ha dies dolents i les coses no surten, però l’endemà s’ha d’entrenar més fort per aconseguir les teves fites. S’ha de fer esport perquè t’agrada. És una forma de vida.

Comenta aquest article

PUBLICITAT