En quatre anys a l’equip andorrà d’esquí de muntanya, Xavi Areny s’ha col·locat com un dels màxims representants d’aquest esport al Principat, especialment en disciplina individual i esprint. El seu triomf a la recent disputada Skimo6, juntament amb Joan Albós, és una prova que està en un dels seus millors moments de forma i que és candidat a situar Andorra en un punt alt a nivell internacional. 

 

–Crec que les dues coses. Has de tenir una base de genètica i després un treball molt acurat. Per arribar a ser un esportista a nivell d’elit mundial es necessita una combinació, parlo del meu esport, de la resta no sé tant. No sé si en petanca necessites molta genètica o no.

 

–No tinc grans ídols. Serien els meus amics i els companys perquè em fixo més en ells que en persones que no conec. 

 

–En el meu esport hi ha varis. Tinc un referent molt bo i potent que és el Joan Albós. El conec, el tinc a prop i sé més o menys com va, quan està bé i quan no. I després tinc referències a més llarga distància, amb més alt nivell, com podria ser el Robert Antonioli, un italià molt bo a nivell de canvis, manipulacions, una persona divertida,... Em fixo molt en ell i intento copiar coses seves que crec que fa bé. 

 

–Em motiva anar a la muntanya. És el 90% de la meva vida i poder anar-hi a entrenar no és un sacrifici sinó un regal. 

 

–El meu futur crec que l’estic enfocant massa, potser, a nivell esportiu i poc a nivell laboral. Això de vegades em fa reflexionar i tenir una mica de por, però també tinc algun esquema per al futur.
 

–Ara mateix ja fa un parell d’anys que treballo en una consulta dental d’auxiliar. Faig tres o quatre hores a la tarda i al matí entreno. Em donen moltes facilitats a l’hora de marxar a competir per allí quan tenim Copes del Món. No seria fàcil a una altra feina. Evidentment, les hores van lligades al sou, però aquestes facilitats les tindria a pocs llocs. 

 

–M’agrada fer muntanya a nivell més tècnic, escalar, pescar... Tot relacionat amb la muntanya. 

 

–Fer el cafè al matí, si no el faig costa arrencar. 

 

–Els canvis a última hora de vegades són difícils de gestionar i em desconcentren una mica. Com per exemple, canvis en el recorregut, perquè jo sóc meticulós, m’agrada tenir-ho molt mil·limetrat tot. I quan m’ho canvien, que és un dels meus punts forts, em treu una mica de lloc. 

 

–Disciplina, sacrifici i humilitat.

 

–Depèn en quin esport. El nostre està creixent, cada vegada tenim més ajudes i la gent s’interessa més. Penso que tenim futur en l’esquí de muntanya. 

 

–Recolzament de beques, però potser no a nivell econòmic, sinó d’ajuda laboral. Poso l’exemple d’Itàlia, en el qual molts corredors o gairebé tot l’equip del país són a l’exèrcit. O el Suís, que són duaners. Una beca va molt bé i t’ajuda al moment, però poder tenir una feina relacionada amb això és una cosa per la qual hem de lluitar per a què tots els esportistes puguem tenir accés a ser bomber, policia,... I si no és per accés directe podria ser que per cada temporada que s’estigués a alt nivell, amb el programa ARA (Alt Rendiment Andorrà), obtenir uns punts per poder tenir facilitat per accedir al sistema de funcionariat andorrà. És una cosa en la qual hi he pensat més d’una vegada i pot funcionar. 

 

–En el nostre esport, almenys, que no només prioritzi la part física, que doni prioritat a la tècnica també i que tingui humilitat sempre.