GERARD CLARET Director artístic de l'ONCA
GERARD CLARET «En el camp de la música clàssica Andorra es pot sentir molt orgullosa»
Gerard Claret forma part de l’Orquesta Nacional Clàssica d’Andorra (ONCA) des dels seus inicis (1993), i destacant tota la trajectòria de l’òrgan, el director artístic i concertino destaca que aquest és el projecte de la seva vida. L’ONCA està a prop de complir els 25 anys i Claret també agraeix el suport del Govern i la Fundació Crèdit Andorrà, que han acompanyat l’ONCA en molts dels seus esdeveniments. / Per ESTEFANIA GRACIA
–Quin és l’equip que fa funcionar l’ONCA?
–El Pep Farràs és el gerent de la fundació i la Teresa Areny és la cap d’organització i producció de l’ONCA. I jo continuo com a concertino director i director artístic de la fundació i concertino de l’orquestra, aquest és l’equip, juntament, per suposat, amb el Patronat i tots els músics que en formen part.
–Com ha evolucionat l’ONCA durant els més de 20 anys?
–L’ONCA des del començament va esdevenir molt més del que fins i tot els més optimistes esperaven, i jo m’incloc també. Va esdevenir un punt de referència, primer a Andorra, perquè és on va néixer l’ONCA, i després també a nivell internacional.
–Amb quina voluntat va néixer l’ONCA?
–Va sorgir amb la voluntat de ser un element dinamitzador de la vida musical i cultural del Principat, i crec que ho ha estat. Jo crec que l’ONCA ha influït i ha canviat la vida del país en aquest àmbit. A més, de l’ONCA n’han penjat diversos elements, n’han sorgit moltes propostes que han ajudat a aquesta influència.
–Quins elements han sorgit?
–El primer que va sorgir va ser la JONCA, la jove orquestra, que va vincular al món de la música a molts joves que en aquell moment eren estudiants de música del país i que ara formen part de l’ONCA com a músics professionals. Després va néixer el projecte ONCA Bàsic, però també hi ha la iniciativa JONCA Bàsic.
D’aquí també ha nascut el projecte educatiu que estem desenvolupant darrerament. Aquest ens ha permès vincular moltes famílies i molts infants al món de la música, tallers, concerts didàctics... Intentem que diferents perfils s’apropin al món de la música i que arribi a aquells que potser els costa més apropar-s’hi.
–Quina seria la meta de l’ONCA?
–No parem, durant tots aquests anys hem anat fent moltes coses, però diguem que quan comences una cosa i la fas bé vas pujant el llistó cada cop més amunt. I cada vegada s’ha d’intentar desenvolupar tots aquests projectes i seguir tirant-los endavant. I l’objectiu de l’ONCA és seguir sent un element de referència i important dins de la societat andorrana.
–Com acull la societat del Principat tots aquests projectes musicals?
–Si vas coneixent com ha anat evolucionant el país veus com el món de l’espectacle –nosaltres en formem part– últimament s’ha d’anar reinventant per poder seguir creixent, i nosaltres pensem que justament això va molt lligat amb aquests projectes que estem desenvolupant darrerament. No ens hem de plantejar l’ONCA i les seves derivants com si fossin només una orquestra per a fer concerts, és un projecte que es vol vincular a la societat andorrana des del punt de vista social, educatiu, cultural...
Per als joves l’ONCA també és una peça molt important per a les seves expectatives de futur. Jo crec que Andorra en el camp de la música clàssica es pot sentir molt orgullosa. Tot i no ser un país molt gran, tenim un ampli repertori i difusió d’activitats.