Qui no coneix algun veí, familiar o amic d’amic que se n’hagi anat un parell de setmanes a estudiar anglès o fins i tot a treballar a Austràlia? En breus tindrem disponible aquesta opció al país. Si ha contestat ‘jo’ a la pegunta inicial, podrà resoldre els dubtes que li hagin pogut sorgir amb la compareixença que Sergio Romagosa oferirà a Andorra el proper 16 d’abril. 

 

–Trekyourway és una agència d’estudis a l’estranger certificada per la ICEF i l’Education New Zealand. Des de 2010 disposem d’acords amb més de cent escoles a tot el món i ens dediquem a realitzar els tràmits (sense cost) de programes d’estudis a diferents països, principalment a Austràlia, Canadà i Nova Zelanda. Gràcies al visat d’estudiant sense límit d’edat, permeten treballar mentre s’estudia. També gestionem cursos a Anglaterra, Irlanda i EUA. Un valor afegit de Trekyourway és que donem informació personal i individualitzada segons el perfil i necessitats, a més de suport abans i durant tota l’estada.

 

–Andorra, a l’igual que altres països, també ha patit la crisi. Això i les inquietuds personals han portat a 20 joves a sol·licitar cursos i programes sobretot a Austràlia, on alguns ja han estat esponsoritzats per empreses per residir allà. També hem dut estudiants a països europeus.

 

–La mitjana d’edat es troba entre els 16 i els 30 anys, tot i que hem portat a gent més jove (sobretot amb els programes d’estiu) i també més gran. Persones de fins a 73 anys han anat a Austràlia a estudiar, per exemple.

 

–Hi ha persones de tots els perfils: n’hi ha de molt preparades acadèmicament i d’altres que no tant, tot i que allà es valoren professions com fuster, paleta, electricista... Fins i tot més que les professions amb carrera. El propietari de vàries escoles a Austràlia em va comentar recentment que un paleta està cobrant $250 australians l’hora, quelcom impensable aquí.

 

–Austràlia, pel seu clima (similar a l’espanyol) i condicions de vida. També agrada el Canadà, per l’entorn, la multiculturalitat i la immersió a l’idioma. Nova Zelanda, pel seu paisatge, tranquil·litat i seguretat i, per últim, Anglaterra i Irlanda, que estan a prop.

 

–Els qui van a Austràlia o Nova Zelanda escullen cursos de, mínim, tres mesos. Així els podem tramitar el visat d’estudiant que els permet treballar. Però també n’hi ha que hi van un mes amb el visat de turista per tenir una millor immersió en països on no hi ha tants hispanoparlants. Per a Canadà hi ha de tot: persones que volen estudiar a l’estiu i d’altres que s’hi estan sis mesos per millorar l’idioma. Els que ja tenen un nivell mig i volen fer un curs de formació professional opten per mínim mig any per poder treballar. Per a Anglaterra i Irlanda hi ha de tot: des de dues setmanes fins a entre quatre i cinc mesos.

 

–El primer objectiu de la majoria és aprendre anglès l’abans possible, cosa que es fa si, en tornar d’aquests països, es té l’actitud necessària. Una vegada tenen l’anglès, tornen per trobar millors opcions de fenia. Altres decideixen quedar-se directament al destí per treballar en coses que, encara que no siguin la seva especialitat, guanyen més. Una anècdota: a Melbourne vaig coincidir amb un arquitecte i enginyer amb dilatada experiència. Estava en una cuina i hi havia arribat amb un visat d’estudiant per assolir el nivell i treballar a Barcelona. El cas és que, rentant plats allà, guanyava més que fent d’arquitecte aquí.

 

–Per a totes les persones que tenen una experiència com aquesta, estudiar, treballar, viure a l’estranger suposa un creixement personal que fa ampliar les teves possibilitats d’èxit a tots els nivells i suposen un valor afegit per a totes les persones que vulguin assolir els seus objectius.

 

–Conéixer altres països, cultures, persones de tot el món... Fa que abandonem complexos, pors i moltes coses que fan que no avancem en el personal i professional. Ens permetrà adaptar-nos millor a un món cada vegada més competitiu i amb més mobilitat. El present i el futur és pensar globalment, i si invertim en nosaltres mateixos podrem aconseguir tot el què ens proposem.