Va començar a fer atletisme amb només cinc anys i des de fa tres, una vegada va finalitzar els seus estudis d’Inefc a Lleida, està especialment implicat en l’esport com a atleta, com a entrenador de joves d’entre 15 i 20 anys, i està involucrat en la junta directiva del Club Atletisme Valls d’Andorra (CAVA). Acostuma a competir en el Campionat de Catalunya Absolut, especialitzant-se en la prova dels 400 metres llisos, i té com a objectiu d’aquesta curs representar la selecció al Míting de Petits Estats d’Europa a Malta el mes de juny. 

 

–Una part ha de néixer, però hi ha molta part que es fa, amb constància i entrenaments. Realment crec que el 80% de l’esportista es fa. 

 

–Jeremy Wariner, un atleta que competeix en els 400 metres llisos. 

 

–Segurament, ara ho és Pavel Maslák, que també és atleta de 400 m i que és l’actual campió del món de pista coberta. 

 

–Sobretot, anar a la pista d’atletisme a fer d’entrenador i d’atleta. També veure els amics, sempre en l’entorn de l’atletisme, que al final va tot vinculat a això. 

 

–Sí, clar que en tinc. Ara mateix les coses van millorant, parlo del món atlètic. Cap a endavant, amb treball i constància s’arriba a tot allò. 

 

–Treballo a Grandvalira, a central de reserves, i dins l’esport estic de secretari al CAVA i a més faig d’entrenador. També vaig estar a una llista política en les Eleccions Comunals del desembre. 

 

–Tots els esports m’agraden en general i, tot i que no és una afició exactament però crec que se’m dóna bé,  l’organització d’esdeveniments. Ho vam fer amb el Cros Internacional de les Valls fa uns dies, per exemple, ho fem sense cobrar i és una cosa que m’agrada molt. I d’esports, a part de l’atletisme, de vegades també faig futbol amb els amics, però no és una cosa que m’apassioni. 

 

–L’esmorzar de cada matí.

 

–Les injustícies, i mira que en l’atletisme és complicat que es facin, però es fan. Com per exemple, seleccionar gent que no estaria per davant en certes proves. També les trampes d’alguns, però en aquest esport no hauria d’ocórrer i no es fa gaire. 

 

–Treball, constància i respecte, perquè al final som tots companys. 
 

–No, i menys a Andorra. Hi ha molt pocs esportistes que puguin viure de l’esport ara mateix. Si no fas esquí o surf de neu, en aquest país no pots viure només de l’esport. I si ens impliquem tots una mica més, no per mi, perquè al final jo sóc dels de nivell mig, però dels bons, tots haurien de poder viure de l’esport. Una beca ADO és de 20.000€ i l’ARA és de 4.000€... És un exemple.

 

–Muntar una pista coberta al país, perquè tenim sis mesos de neu i de fred i en l’atletisme s’entrena a fora. Per tant, construir una pista coberta o un complex esportiu cobert per als atletes. Ja ho han començat amb el Centre de Tecnificació d’Ordino, però no arribem a res, i si es pogués remodelar el Comunal ja seria espectacular. Volem unes instal·lacions, que és el més important. 

 

–Sobretot, que gaudeixin de l’esport i que no facin res per obligació. Si venen és perquè s’ho passen bé i volen fer alguna cosa i si tenen fixat un objectiu que vagin a per totes i no se’n vagin a un costat o a un altre.