Matthew Tree Londres Escriptor
MATTHEW TREE: "Feia immersió lingüística sense saber-ho. Això sí, mai no he fet ni una sola classe de català"
Si haguéssim de definir Matthew Tree amb un adjectiu, triaríem catalanòfil. Escriptor en anglès i català, ha publicat onze llibres de ficció i no ficció en català, i tres en anglès. Actualment, és articulista habitual a El Punt Avui, Catalonia Today, la revista Esguard i The Times Literary Supplement; i és el presentador del programa de debat setmanal en anglès Our Finest Hour, que es pot veure a www.elpuntavui.tv.
Vas començar a aprendre català l’any 1978. Com ho vas fer per aprendre la llengua en un moment en què encara no s’havia introduït totalment a les escoles?
Vaig viure durant sis mesos en un poble de la plana de Vic, memoritzava vocabulari i gramàtica cada dia del ‘Teach Yourself Catalan’ d’Alan Yates; però sobretot, practicava amb la gent, amb els amics: de fet, feia im- mersió lingüística sense saber-ho. Això sí, mai no he fet ni una sola classe de català.
A la dècada dels 80 segurament més d’una persona et devia preguntar per què et molestaves a aprendre català, a tu no et sorprenia que un catalanoparlant es preguntés per què aprenies la seva llengua?
No. El català havia estat marginat durant dècades, per no dir segles; encara hi havia pocs mitjans en català; a l’estranger – excloent-ne Andorra, és clar– es desconeixia la seva existència gairebé del tot. De manera que el fet que algú de fora l’hagués après era força insòlit. Jo mateix em sorprenia quan topava amb un altre estranger catalanoparlant. En aquella època, a la dècada dels 80, que consti; perquè avui és normalíssim que molts estrangers aprenguin el català.
Has viscut la normalització de la llengua amb la Llei de normalització lingüística del 1983 i el naixement de Tv3, però també has vist els successius embats que ha patit el català, com definiries la situació de la llengua avui?
Jo penso que la llengua catalana gaudeix d’una salut de ferro, sobretot per ser un idioma no-estatal a Catalunya. Ara bé, per gaudir de la salut que tenen els idiomes europeus amb un nombre semblant de parlants o fins i tot amb menys parlants, com ara el noruec, el danès, el grec, el neerlandès o el txec, caldria que tingués la protecció que només pot donar un estat independent o si més no un estat federal autèntic.
El català és una ‘llengua normal’ o està subestimada pels seus parlants?
Només deixa de ser un idioma normal quan els catalanoparlants s’adrecen a persones que identifiquen com a estrangers (sobretot si tenen un fenotip no-europeu: africans, magrebins, xinesos, amerindis...). Encara que aquests estrangers insisteixin a parlar en català, molts catalanoparlants continuen adreçant-s’hi en castellà. És una plaga, una absurditat i passa molt sovint. I el pitjor de tot és que després són els mateixos catalans els que es queixen, dient que amb tants estrangers, el català corre el risc de desaparèixer.
A la dècada dels 80 segurament més d’una persona et devia preguntar per què et molestaves a aprendre català, a tu no et sorprenia que un catalanoparlant es preguntés per què aprenies la seva llengua?
No. El català havia estat marginat durant dècades, per no dir segles; encara hi havia pocs mitjans en català; a l’estranger – excloent-ne Andorra, és clar– es desconeixia la seva existència gairebé del tot. De manera que el fet que algú de fora l’hagués après era força insòlit. Jo mateix em sorprenia quan topava amb un altre estranger catalanoparlant. En aquella època, a la dècada dels 80, que consti; perquè avui és normalíssim que molts estrangers aprenguin el català.
Has viscut la normalització de la llengua amb la Llei de normalització lingüística del 1983 i el naixement de Tv3, però també has vist els successius embats que ha patit el català, com definiries la situació de la llengua avui?
Jo penso que la llengua catalana gaudeix d’una salut de ferro, sobretot per ser un idioma no-estatal a Catalunya. Ara bé, per gaudir de la salut que tenen els idiomes europeus amb un nombre semblant de parlants o fins i tot amb menys parlants, com ara el noruec, el danès, el grec, el neerlandès o el txec, caldria que tingués la protecció que només pot donar un estat independent o si més no un estat federal autèntic.
El català és una ‘llengua normal’ o està subestimada pels seus parlants?
Només deixa de ser un idioma normal quan els catalanoparlants s’adrecen a persones que identifiquen com a estrangers (sobretot si tenen un fenotip no-europeu: africans, magrebins, xinesos, amerindis...). Encara que aquests estrangers insisteixin a parlar en català, molts catalanoparlants continuen adreçant-s’hi en castellà. És una plaga, una absurditat i passa molt sovint. I el pitjor de tot és que després són els mateixos catalans els que es queixen, dient que amb tants estrangers, el català corre el risc de desaparèixer.
Per què creus que hi ha persones que fa 20 anys o més que estan en contacte amb la llengua catalana i no l’aprenen?
Sovint és perquè es mouen en cercles en què no es parla el català o es parla molt poc. Conec anglesos que no l’han après al cap de dècades de residència a Catalunya. (Normalment fan servir l’excusa que no volen aprendre un idioma ‘nacionalista’). D’altra banda, hi ha un munt de gent d’Espanya i de tot arreu, que l’han après o que l’estan aprenent, sovint des del primer dia de residència. Només es tracta de voluntat.
Creus que cal més promoció a l’exterior perquè es conegui la llengua catalana?
Sí, i de fet, ja s’està fent: el fet que hi hagi un procés independentista força visible vol dir que ara pots anar a qualsevol lloc i explicar que enraones el català i la gent, com a mínim, sap més o menys de què parles
Sí, i de fet, ja s’està fent: el fet que hi hagi un procés independentista força visible vol dir que ara pots anar a qualsevol lloc i explicar que enraones el català i la gent, com a mínim, sap més o menys de què parles
A Andorra tenim el català com a llengua oficial i malgrat tot, quan anem a comprar o en bars i restaurants la llengua més parlada és el castellà, per tant, es demostra que el fet de tenir un estat no garanteix la salut de la llengua. En aquest cas, ‘Com explicaries “aquest país” als estrangers?
Confesso que desconec força la situació lingüística a Andorra, però diria que la clau – allà i pertot arreu – són les escoles. Si a totes les escoles es fa immersió lingüística en català, les properes generacions tindran el català (i altres idiomes, és clar). I si no m’equivoco, el govern andorrà té les competències per fer exactament això. Que ho faci o no, això sí que no ho sé.
Tens alguna novetat editorial a punt per a aquest 2016?
Sí, a partir del setembre podreu trobar De fora vingueren, la traducció catalana d’Snug, que vaig escriure en anglès el 2004. Snug és un concepte que no es pot traduir en català en una sola paraula, però podríem dir que resumeix en un sol mot la complaença, l’autosatisfacció cultural, lingüística i nacional que, al meu parer, sempre ha definit Anglaterra, sobretot el sud. Es tracta d’una novel·la ambientada a l’Anglaterra dels anys 70 que ens vol fer reflexionar sobre els sentiments humans, els efectes de la colonització, el xoc cultural, la comunicació entre llengües, etc.
Sí, a partir del setembre podreu trobar De fora vingueren, la traducció catalana d’Snug, que vaig escriure en anglès el 2004. Snug és un concepte que no es pot traduir en català en una sola paraula, però podríem dir que resumeix en un sol mot la complaença, l’autosatisfacció cultural, lingüística i nacional que, al meu parer, sempre ha definit Anglaterra, sobretot el sud. Es tracta d’una novel·la ambientada a l’Anglaterra dels anys 70 que ens vol fer reflexionar sobre els sentiments humans, els efectes de la colonització, el xoc cultural, la comunicació entre llengües, etc.
La darrera pregunta, entrant una mica al terreny personal, quantes llengües parleu a casa?
Tres: anglès, català i holandès. La meva dona i jo ens adrecem als nostres fills en català quan som tots 4. Però el segon idioma dels meus fills, per cert, és el castellà.
Tres: anglès, català i holandès. La meva dona i jo ens adrecem als nostres fills en català quan som tots 4. Però el segon idioma dels meus fills, per cert, és el castellà.