PUBLICITAT

Rosamaria Bruni Neuropsiquiatra infantil

ROSAMARIA BRUNI: «L’Estat no va prendre les mesures adients per evitar el segrest»

La doctora Bruni, en posició reflexiva, durant la seva trobada amb EL PERIÒDIC
La doctora Bruni, en posició reflexiva, durant la seva trobada amb EL PERIÒDIC
El 27 d’abril tindrà lloc la lectura de la sentència del judici de l’anomenat cas Bruni. La doctora va voler exposar quines són les seves sensacions, com se sent i quins són les passes que farà a partir d’ara. Afectada per tot el que està patint, amb ganes de seguir lluitant i amb l’esperança de trobar una resolució positiva d’aquest amarg tràngol, Rosamari Bruni es va citar amb EL PERIÒDIC per fer un repàs d’aquest afer que ja s’allarga per cinc anys.
 
–Quin pòsit li va deixar la vista oral del seu cas?
–Vaig quedar decebuda i, certament, em vaig sentir ofesa i dolguda. La veritable víctima és la Luna, més enllà de l’actuació dels pares. La nena segueix segrestada i el Tribunal té un poder molt fort que esperem que el pugui fer servir de la millor manera. Sóc una mare que està vivint una situació dramàtica i estic lluitant sola per intentar apropar-me a la meva filla. Ara, no importa qui té la raó ni qui té custòdia, només demano que es faci justícia.
 
–Llavors on resideix el focus de la qüestió?
–Senzillament, que la nena estava a Andorra sota la custòdia d’un Govern, que l’havia de protegir, i al juliol de 2011 va ser segrestada pel seu pare amb la presència de tres periodistes alemanys. No té sentit, ara, buscar raonaments i fets del passat que no condueixen a res. Aquí s’està demanant justícia i que hi ha hagut un segrest, no parental, sinó d’Estat. Andorra ven la imatge de país segur i, en casos així, no queda tan clar, perquè no ha procedit legalment contra el segrest d’una menor. No sé per a què serveix el Codi Penal i és evident que l’Estat no va posar les mesures necessàries per evitar el segrest.
 
–Creu que hi ha interessos amagats?
–Aquesta sospita és inevitable. En el segrest d’una menor, poden passar moltes coses i aquí hi ha hagut negligència i una mala gestió del cas. 
 
–Tinc entès que estudiaven demanar una responsabilitat civil.
–Encara no sabem si es pot fer per la via administrativa o per la civil. El president del Tribunal va indicar que s’havia de fer per la via administrativa, però ja veurem perquè es demanda a l’Estat i no al Govern. 
 
–Considera que ha rebut suport?
–De la gent del carrer, sí. La ciutadania m’ha mostrat sempre la seva solidaritat i moltes mares andorranes m’animen a seguir lluitant. Molta gent em coneix i saben que el cas ha estat colpidor. Molts pensaven que o la Luna havia tornat o que ja havia llençat la tovallola i per una filla la tovallola no es pot llençar mai. En canvi, de les institucions, cap tipus de suport ni respecte envers el meu patiment. 
 
–Podem parlar de silenci administratiu.
–Absolutament. Durant els últims tres anys no hem rebut cap input, ni cap informació, ni cap ajuda per part del Ministeri d’Afers Exteriors. Vam tenir una reunió oficial amb el ministre Saboya i ens va donar un imprès on justificava que s’havia iniciat una acció a Alemanya, però res més. El Govern d’Andorra podia fer quelcom més i haver reclamat la Luna quan va ser segrestada i, per interessos que desconeixem, no ho va fer.
 
–Un segrest que va ser d’allò més mediàtic.
–Tinnemann quan arriba a Alemanya un cop segrestada la Luna es declara culpable. Una acció anunciada i planificada i que jo vaig avisar diversos cops que passaria i ningú em va fer cas. La Policia intercepta Tinnemann, li demana restituir la menor i ell es nega, però admet que està disposat a col·laborar. Aquesta restitució es demana sis mesos després del segrest, el desembre del 2012, en un procediment en el qual jo ni estic convidada ni sóc notificada. En aquell moment, Tinnemann és considerat culpable de segrest de menors i se li aplica una multa econòmica de 9.000 euros.
 
–Sense cap conseqüència en la seva vida.
–Cap ni una. No li ha passat res. El president del Tribunal de Corts, el senyor Pijuan, ja va dir durant la vista que li semblava molt particular que una persona que té una acusació de segrest pugui, al mateix temps, tenir la custòdia de la seva filla. No té cap sentit. És una condició que un estat de dret no pot contemplar.  Es parlava que Tinnemann ja va ser jutjat a Alemanya, però aquell judici és nul per les lleis alemanyes i per les andorranes. 
 
–Què vol dir?
–Que el judici no té cap validesa. L’ordenança penal contempla que si s’accepta que s’ha comès un delicte, la pena es redueix, com a màxim a la mitat de la que reflecteix el Codi Penal. Ara, el requisit és que totes les parts estiguin d’acord i aquest no és el cas perquè jo no vaig ser part. Per tant, el judici és nul.
 
–Però el delicte es va produir a Andorra.
–Clar i aquest és el fet fonamental. És el principi de territorialitat. No es pot jutjar a Alemanya i, a més, la nena no ha tornat. No ho oblidem. Insisteixo, l’Estat no va prendre les mesures adequades per evitar el segrest i per aplicar l’estat de dret. El jutge i el fiscal haurien d’haver avisat a la Policia de que no podien deixar sortir del país al meu exmarit.
 
–El dia 27 hi ha una vista oral a Alemanya on la Luna podrà expressar la seva voluntat.
–No exactament. La Luna ja va ser escoltada fa un any i es va fer una pericial d’un psicòleg alemany que va posar en evidència la necessitat i la voluntat de la nena d’estar amb la seva mare. El que es farà el 27 és demanar la possibilitat de demanar que la meva filla pugui passar lliurement les vacances amb mi i pugui visitar la seva família a Itàlia.
 
–No té por que el pare la pugui manipular?
–La Luna ja ha patit la manipulació del seu pare, però és una nena intel·ligent i forta i té molt clar el què vol.  Ja ens van dir que la menor corria un risc físic i mental si es quedava amb el pare. Ella és la víctima però ningú està fent res per aturar tot això. He mantingut el contacte amb la nena cada 15 dies i ara ja passo els caps de setmana amb ella.
 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT