A la vida hi ha moltes maneres d’expressar-se. Amb divuit anys acabats de fer, Marcel Llovera té ben clar com fer-ho. Una requereix més capacitat física, mentre que l’altra és més pausada. Totes dues, però, exploten el vessant creatiu. L’estil lliure és una forma de vida i l’assaboreix. Des dels 7 anys que es puja a una taula de surf de neu i els 10 que practica freestyle. A base de pràctica ha anat desenvolupant les seves capacitats, pujant en diverses ocasions al podi al Campionat de Catalunya, així com en proves a nivell nacional. De cara al futur ho té clar: «M’encantaria tenir la vida d’un rider».

 

–L’esportista neix o es fa?

–Sempre hi ha un punt mig en tot. Pots néixer amb unes virtuds, però si no les explotes i intentes treure el màxim de les teves qualitats no arribaràs a ser mai un gran esportista. L’esforç, el sacrifici i la constància són tres elements que has de mantenir sempre.

 

–Qui és el seu ídol d’infantesa?

–El meu oncle, l’Albert Llovera. És un gran exemple, no només per a mi, sinó per a tothom. La seva superació i constància és digna d’admirar.

 

–I la seva referència en l’actualitat?

–Ståle Sandbech. És un surfista de neu noruec del que m’agrada molt el seu estil, com fa els trucs i com els planxa.

 

–Què el motiva a aixecar-se cada dia del llit?

–L’art et dóna una satisfacció personal immediata. M’agrada moltíssim. M’encanta dibuixar i pintar, fer una obra artística m’omple molt. Tinc dues passions, el surf de neu i l’art, que són un extrem i l’altre. Una és tot adrenalina i immediatesa, l’altra és més pausada i de reflexió.

 

–Té confiança en el futur?

–I tant. Personalment tinc molta confiança en mi mateix.

 

–Es dedica plenament a l’esport?

–No, estic acabant d’estudiar batxillerat artístic i el pròxim curs començo a la universitat un grau de creació visual.

 

–A part de dedicar-se a l’estil lliure, té alguna afició? Quina?

–L’art. Són les dues coses que més m’omplen. 

–Un petit plaer diari?

–Mirar les muntanyes, com estan nevades. És una imatge que tenim la sort de tenir a Andorra.

 

–Què el pot treure de polleguera en una competició?

–La gent que organitza un esdeveniment que no és o no ha estat rider i que no entén quina és la nostra mentalitat. Que intenten fer del freestyle una cosa massa seriosa i regulada, treient-li esperit divertit i creatiu. Un dels motius pels quals faig estil lliure és per pura creativitat, per tot el que pots expressar. Quan et posen normes tan rígides et condicionen en el que has de fer. 

–Tres valors fonamentals que li demanaria a un ‘rider’?

–Necessita companyonia, esforç i automotivació.

 

–Creu que a Andorra la feina dels esportistes té prou reconeixement?

–Sí, però no en el meu món, que està molt infravalorat. Estic lluitant per a que es pugui crear una federació, com hi ha en altres països, ja que el món de l’snowboard freestyle està molt mal considerat. No s’aposta prou per aquesta modalitat.

 

–Quines mesures polítiques creu que el podrien ajudar en la seva activitat?

–Subvencionant als riders, per a que puguin entrenar-se més i millor, com ajudes per realitzar estades a l’estiu. És molt important per no estar aturat durant mesos. També estaria molt bé donar un cop de mà per crear una federació.

 

–Quin consell donaria a un jove esportista?

–Que aquest món l’agafi amb totes les seves forces si li agrada de veritat, ja que està ple de felicitat i de bon rotllo. Que lluiti amb totes les seves armes per ser cada dia millor i que no es rendeixi mai, perquè val la pena l’esforç.