DOMÈNEC FERNÀNDEZ FOTÒGRAF
DOMÈNEC FERNÀNDEZ «Fotografio el que sigui, agafo la càmera i vaig de cacera»
Sota una visió particular i agafant els fragments dels objectes i situacions que l’envolten, el fotògraf Domènec Fernàndez inaugura avui la seva exposició Eclèctic al Comú d’Encamp. La mostra compta amb unes 15 fotografies i estarà oberta fins el proper 31 de maig. / Per ESTEFANIA GRACIA
–Què ha volgut expressar amb l’exposició?
–L’exposició està formada per fotos variades, d’aquí ve el nom d’Eclèctic, perquè és una mica de tot. No hi ha un tema que unifiqui l’exposició. És una mica el que he estat fent durant el darrer any. Jo agafo la càmera i vaig de cacera, fotografio el que m’agrada, tant si és un macro, un animal o una persona, el que sigui. Tot i que hi predomina sobretot el blanc i negre, també hi ha alguna cosa de color, però en menor mesura.
–Per què aquesta predominança del blanc i negre?
–És una cromàtica que sempre m’ha agradat. Jo soc de la generació que hem revelava jo mateix les fotografies, per tant, he crescut amb el blanc i negre. A més, aquest és un llenguatge més fluït, et centres més en la composició, les ombres, la llum... El color despista una mica més, i potser sí hi ha fotos que reclamen més el color quan veritablement aquest és el protagonista, però per a mi, el blanc i negre és la fotografia, és l’essència.
–Quina creu que serà la recepció del públic?
–Veritablement, no ho se. A mi m’agrada fotografiar coses que normalment passen desapercebudes per a la gent. Com pot ser el detall d’un objecte. Normalment, veiem les coses de manera més global, però a mi m’agrada agafar fragments de coses o situacions.
–De quantes fotografies es compon l’exposició?
–Al voltant d’unes 15.
–N’hi ha alguna que destaqui?
–No és perquè destaqui, però n’hi ha una que a la gent li crida força l’atenció. És una zebra, bé, és un fragment de la cara de la zebra, de l’ull. Però contrasta molt perquè al darrere hi ha una altra zebra i les franges d’una i altra formen una composició molt interessant. Aquesta podríem dir que és fotografia que em crida més l’atenció. Però després també hi ha altres on jugo amb el moviment de l’aigua que també són força interessants.
–És la primera vegada que exposa a Andorra?
–Vaig fer una preexposició, per dir-ho així, en una teteria de la Massana. Vaig tenir unes vuit fotos penjades al local durant un mes, va ser un petit tast del que serà l’exposició Eclèctic.
–Alguna de les fotografies de l’exposició està feta al Principat?
–Hi ha alguna foto feta a Andorra, el que passa és que no s’identifica del tot que es tracta del Principat. Perquè són fragments, potser hi ha alguna del riu Valira, però no es veu clarament que s’hagi fet a Andorra.
–Ja té en ment futures exposicions?
–El temps dirà. Per ara, em centro en aquesta, perquè després d’estar a Andorra es traslladarà a Barcelona i a la Seu d’Urgell.
–Creu que aquí es valora la cultura?
–La veritat és que no conec molt bé l’àmbit cultural d’Andorra, però se que s’hi fan moltes activitats culturals. Per exemple, veig als diaris que hi ha una agenda molt farcida, amb una mica de tot. Però encara ho he d’experimentar.
–I fora del Principat?
–A nivell de fotografia, penso que tot el que seria Catalunya i l’Estat Espanyol, no està massa ben posicionada. En canvi, als Estats Units –pel que tinc entés– crec que es valora bastant més.
–Ha pensat en exposar als Estats Units?
–De moment no. Encara no m’ho he plantejat, tot i que si algun cop surt una oportunitat, segurament m’ho plantejaria.
–Quin consell donaria a un jove fotògraf?
–Que porti la càmera les 24 hores del dia. Perquè si no portes la càmera és quan després veus coses i penses: quina llàstima, ho podria haver fotografiat. Encara que sigui una càmera petita o el mateix telèfon. A més, cal tenir la visió molt desperta, els ulls molt oberts. En certa manera, has de tenir la visió una mica entrenada, i això només s’aconsegueix si cada dia estàs en alerta.
És molt important mirar fotos, de la mateixa manera que si es vol escriure s’ha de llegir, si es volen fer fotografies cal mirar-ne amb regularitat. I llegir llibres de grans mestres de la fotografia.
–Per tant, les fotografies s’han de buscar?
–Hi ha de tot.Un fotògraf de Barcelona, el Joan Guerrero –que per a mi ha sigut un gran mestre– diu que els fotògrafs tenen dos actituds, de caçador i pescador. Quan estàs com a pescador, esperes a que alguna cosa passi, mentre que el caçador va a buscar la foto. T’has d’adaptar a la situació però estant molt atent.
–Què ha volgut expressar amb l’exposició?
–L’exposició està formada per fotos variades, d’aquí ve el nom d’Eclèctic, perquè és una mica de tot. No hi ha un tema que unifiqui l’exposició. És una mica el que he estat fent durant el darrer any. Jo agafo la càmera i vaig de cacera, fotografio el que m’agrada, tant si és un macro, un animal o una persona, el que sigui. Tot i que hi predomina sobretot el blanc i negre, també hi ha alguna cosa de color, però en menor mesura.
–Per què aquesta predominança del blanc i negre?
–És una cromàtica que sempre m’ha agradat. Jo soc de la generació que hem revelava jo mateix les fotografies, per tant, he crescut amb el blanc i negre. A més, aquest és un llenguatge més fluït, et centres més en la composició, les ombres, la llum... El color despista una mica més, i potser sí hi ha fotos que reclamen més el color quan veritablement aquest és el protagonista, però per a mi, el blanc i negre és la fotografia, és l’essència.
–Quina creu que serà la recepció del públic?
–Veritablement, no ho se. A mi m’agrada fotografiar coses que normalment passen desapercebudes per a la gent. Com pot ser el detall d’un objecte. Normalment, veiem les coses de manera més global, però a mi m’agrada agafar fragments de coses o situacions.
–De quantes fotografies es compon l’exposició?
–Al voltant d’unes 15.
–N’hi ha alguna que destaqui?
–No és perquè destaqui, però n’hi ha una que a la gent li crida força l’atenció. És una zebra, bé, és un fragment de la cara de la zebra, de l’ull. Però contrasta molt perquè al darrere hi ha una altra zebra i les franges d’una i altra formen una composició molt interessant. Aquesta podríem dir que és fotografia que em crida més l’atenció. Però després també hi ha altres on jugo amb el moviment de l’aigua que també són força interessants.
–És la primera vegada que exposa a Andorra?
–Vaig fer una preexposició, per dir-ho així, en una teteria de la Massana. Vaig tenir unes vuit fotos penjades al local durant un mes, va ser un petit tast del que serà l’exposició Eclèctic.
–Alguna de les fotografies de l’exposició està feta al Principat?
–Hi ha alguna foto feta a Andorra, el que passa és que no s’identifica del tot que es tracta del Principat. Perquè són fragments, potser hi ha alguna del riu Valira, però no es veu clarament que s’hagi fet a Andorra.
–Ja té en ment futures exposicions?
–El temps dirà. Per ara, em centro en aquesta, perquè després d’estar a Andorra es traslladarà a Barcelona i a la Seu d’Urgell.
–Creu que aquí es valora la cultura?
–La veritat és que no conec molt bé l’àmbit cultural d’Andorra, però se que s’hi fan moltes activitats culturals. Per exemple, veig als diaris que hi ha una agenda molt farcida, amb una mica de tot. Però encara ho he d’experimentar.
–I fora del Principat?
–A nivell de fotografia, penso que tot el que seria Catalunya i l’Estat Espanyol, no està massa ben posicionada. En canvi, als Estats Units –pel que tinc entés– crec que es valora bastant més.
–Ha pensat en exposar als Estats Units?
–De moment no. Encara no m’ho he plantejat, tot i que si algun cop surt una oportunitat, segurament m’ho plantejaria.
–Quin consell donaria a un jove fotògraf?
–Que porti la càmera les 24 hores del dia. Perquè si no portes la càmera és quan després veus coses i penses: quina llàstima, ho podria haver fotografiat. Encara que sigui una càmera petita o el mateix telèfon. A més, cal tenir la visió molt desperta, els ulls molt oberts. En certa manera, has de tenir la visió una mica entrenada, i això només s’aconsegueix si cada dia estàs en alerta.
És molt important mirar fotos, de la mateixa manera que si es vol escriure s’ha de llegir, si es volen fer fotografies cal mirar-ne amb regularitat. I llegir llibres de grans mestres de la fotografia.
–Per tant, les fotografies s’han de buscar?
–Hi ha de tot.Un fotògraf de Barcelona, el Joan Guerrero –que per a mi ha sigut un gran mestre– diu que els fotògrafs tenen dos actituds, de caçador i pescador. Quan estàs com a pescador, esperes a que alguna cosa passi, mentre que el caçador va a buscar la foto. T’has d’adaptar a la situació però estant molt atent.