PUBLICITAT

ÉRIC FERNÁNDEZ Nedador

ÉRIC FERNÁNDEZ: «No em veig als Jocs de Rio d’aquest estiu, és massa aviat»

Éric Fernñandez, als Jocs Europeus de Bakú.
Éric Fernñandez, als Jocs Europeus de Bakú.
Amb quatre anys ja començava a fer natació. Als 12 va entrar en dinàmica de competició i des del 2014 representa Andorra a nivell internacional. Ara en té 17 i compta amb marques importants en els 50 metres lliures i els 100 m lliures que el projecten a tenir un futur esperançador. 
 
–Quan va començar a competir en aquest esport?
–Feia classes de natació primer i després vaig passar a l’equip de competició. L’any passat, a Bakú, vaig competir ja a nivell internacional i l’anterior vaig anar a la Comen d’Israel. Va ser la primera prova fora del país que vaig fer.
 
–Quantes hores entrena a la setmana?
–Unes 15h. Cada dia entreno, els dimarts i els divendres faig 1.30h pel matí i després a la tarda 2h. La resta de dies són 2h per la tarda i ja està.
 
–Ho pot combinar amb els estudis i les hores de classe?
–Sí, tinc temps per a això. Els matins entreno de 6,30h a 8h i després vaig a classe. Faig un curs de Formació Professional sociosanitari a Aixovall.
 
–Quin ha estat el seu millor resultat fins el moment?
–La meva millor marca és de 24,55 segons als 50 m lliures. Ho vaig fer al gener en els Campionats de Catalunya absoluts.
 
–I a nivell internacional, quina ha estat la competició que li ha sortit millor?
–Als Jocs Europeus de Bakú. Vaig fer un 55,5 s als 100 m lliures, als 50 m braça vaig fer 32,6 s i als 50 m lliures, no em va sortir tan bé aquesta vegada, però vaig fer un 24,82 s. Perquè és la competició més important que he anat, m’ho vaig passar bé i el lloc era maco, va ser la competició més rellevant que he fet fins ara. 
 
–Nota una mica de pressió per ser un dels més grans en aquest esport?
–Una mica sí, però tampoc molta.
 
–Hi ha una manca de referents en la natació andorrana?
–Abans, hi havia l’Hocine Haciane. Ara, al meu club, de grans només hi som la Mònica Ramírez i jo, però no veig que faltin referents.
 
–Quina és la màxima fita a la qual vol aspirar?
–Amb el meu entrenador vam parlar dels Jocs Olímpics, però seria ja els de 2020, a Tòquio, i encara queda bastant. També per aquest any no, però el que ve, estaria bé ser al Campionat d’Europa i del Món, si pot ser. Als Jocs de Rio d’aquest estiu no m’hi veig, és massa aviat.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT