La fotògrafa Susanna Ferran Vila forma part del projecte Laboratori376, que sota la iniciativa Una altra Mirada és Possible se centra en la recerca d’estereotips de gènere en l’espai museogràfic andorrà. L’artista exposa al Museu Casa d’Areny-Plandolit amb l’obra Equilibrium. Un joc de llums amb focus de color rosa que pretén buscar l’equilibri de les característiques que tenim cada persona «sense que se’ns jutgi per uns estereotips». / Per ESTEFANIA GRACIA

 

–Ha sigut un treball de recerca de més d’un any i tres o quatre mesos, ha estat molt interessant, perquè ens han acompanyant en diferents cursos i trobades per poder fer tot el procés de recerca i arribar així a tenir una temàtica sobre els estereotips de gènere. 
 

Al final el projecte s’ha quedat curt, m’hagués agradat estar-hi més temps, però ha està molt bé. A més, hem pogut desenvolupar tota una part conceptual per realitzar l’obra, que per a mi és un pas primordial per poder tenir un bon resultat. 

 

Vaig decidir fer l’obra en una instal·lació –que tot i no treballar amb la càmera– em permetés jugar amb la llum i els espais des d’un altre punt de vista. També vull dir que per arribar a tenir aquesta proposta he rebut el suport de molta gent i institucions, sense ells no hagués estat possible.

 

–La paraula estereotips trobo que està obsoleta, almenys des del meu discurs. Partint d’aquest fet, no m’he centrat en la història de la família del museu, perquè no és el que volia en un principi, vaig decidir enfocar-ho més des d’un punt conceptual i trobant una visió que portés cap a un equilibri, trencant la idea que els homes són estrictament d’una manera i les dones d’una altra. 
 

A més, pel que fa a la família, hi ha poc rastre del que feien les dones. Llavors vaig decidir enfocar-ho trobant una nova visió d’estereotip conjunta amb les característiques que es diu que tenen home i dona però integrant-les en cada persona. Per exemple, sempre s’ha dit que els homes són racionals i que les dones son més intuïtives, quan en realitat tots tenim una part racional i una intuïtiva. 
 

La idea és enfocar-ho des d’un treball intern, mai extern i sobretot equilibrant les característiques que tenim cada persona sense que se’ns jutgi per uns estereotips.
 

–Vaig escollir la sala principal del Museu Casa d’Areny-Plandolit perquè té unes característiques molt concretes que per a mi formaven part del patriarcat. A més, com que no podia anar directament a fer una visió del nou estereotip –per la distribució i antiguitat del museu– vaig voler equilibrar tot el que és la forta presencia masculina a taves de la llum. 
 

Per això hi ha set focus que il·luminen diversos racons de la sala, per arribar a aquest equilibri. Vaig escollir el rosa perquè és el símbol de la feminitat. A més, fent una recerca, vaig trobar que és un color  que s’utilitza en teràpies per disminuir l’agressivitat. 

 

–Que tingui aquesta temàtica en concret, sí. Però fa tres anys que treballo en un projecte de transformació personal, que comparteix en certa manera la visió de l’exposició que hi ha actualment al Museu Casa d’Areny-Plandolit de mirar cap a dins.
 

Diguéssim que he influenciat una cosa amb l’altra i he anat una mica en la mateixa línia que portava amb el projecte Life is flow, que està exposat a l’Ambaixada d’Andorra a Brussel·les fins el 30 de juny. 

 

–Crec que s’està treballant, també formo part de La Xarranca i veig que s’estan fent avenços en aquest àmbit. Tot i això, la cultura és molt àmplia, però per exemple, si parlem de patrimoni, aquest sí està força present al país. 

Però en general, és veritat que s’hauria de donar un parell o tres de voltes perquè la cultura evolucionés cap a algun àmbit mes conceptual i contemporani. 

 

–La veritat és que es van fent propostes molt interessants, com l’exposició de Henri Cartier-Bresson que acull el Museu del Tabac. Vaig tenir l’oportunitat d’anar a veure-la i veritablement em va agradar molt. Per tant, crec que al Principat darrerament es van fent coses força variades i de qualitat.